Amor....

Oblidats

Per Helena Maleno

…una amiga d’un amic fa arribar aquesta notícia a les meves mans. Ella és periodista. Porta anys essent mirada i veu de molts herois, no reconeguts. Homes i dones que porten en les seves entranyes el passat i el futur de les seves famílies. La seva família o clan ha posat en ells totes les esperances. Són els que han estat escollits com más capaços (pels seus estudis, per la seva fortalesa física, pel seu caràcter) per tenir més possibilitats d’èxit en aquest projecte de l’emigració.

…després de mesos (…o anys!) de travessar fronteres, deserts, ciutats, …de buscar-se feina per poder sobreviure, …de tractar amb tanta gent, …de fiar-se de tants desconeguts. Per fi arriben a Marroc, a les portes entre Àfrica i Europa. El seu camí no ha acabat. Molts són els que trauran benefici d’aquests viatgers.

Els acords d’externalització de fronteres estan provocant que els països de trànsit (per exemple Marroc) sobredimensionin el fenomen migratori per rebre contraprestacions econòmiques dels països europeus (per exemple Espanya). Amb aquesta fi estan jugant amb la vida de molts subsaharians (alguns d’ells refugiats fugint de la guerra) acollits al Marroc.

Després de la deportació de més de 400 subsaharians realitzada per militars marroquins el passat 23 de desembre (en condicions inhumanes) els mitjans de comunicació escoltaren aquell mateix dia el governador de Rabat explicant que tal deportació complia els acords assolits en l’última cima euro-africana.

Aquesta és la veu d’Helena (molt menys sentida que la del governador de Rabat):

A la matinada del dia 23, a les quatre del matí, centenars de militars entren per sorpresa als barris de Ayn Hada i Takadoum, a Rabat. Sorprenen a immigrants, demandants d’asil i refugiats dormint. Entren a les cases trencant portes i treuen dels llits a homes, dones, nens i nenes, nadons i malalts. No tenen en compte els papers que alguns subsaharians els mostren indicant-los que són residents legals en el territori marroquí. Tampoc tenen en compte a les dones embarassades o als menors. Són embarcats en sis autobusos, on s’amunteguen un número d’aproximadament 400 persones amb destinació a la frontera d’Algèria.

En les redades participa també personal civil que en col·laboració amb els militars roben i saquegen les pobres pertinences dels immigrants, demandants d’asil i refugiats detinguts. Un dels nois africans fou apunyalat reiteradament per persones vestides de civil. Diversos immigrants desapareguts. Dones embarassades, nadons i menors deportats. Dones agredides sexualment per forces de seguretat. Verificats fins el moment 35 refugiats de Costa de Marfil i 44 de R.D. Congo demandants d’asil.

La negativa del govern marroquí a reconèixer l’estatut jurídic d’ACNUR, els està impedint la seva intervenció per a cuidar dels drets humans de demandants d’asil i refugiats a “Marroc.”

…herois oblidats. Futurs destrossats en silenci, a espatlles del món, amb molt poques mirades atentes a ells.

Que eres....

La Vida (II)......

Mt 3, 1-12 Convertiu-vos que el Regne del cel és a prop

1 Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea 2 dient:

--Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.

3 De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia: És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.

4 Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. 5 Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, 6 confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

7 Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:

--Cria d’escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s’acosta? 8 Doneu els fruits que demana la conversió, 9 i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. 10 Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. 11 Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. 12 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era; entrarà el blat al graner, però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.

JUAN BAUTISTA.

Qué extraño este personaje en este mundo tan estructurado,

tan centrado en sus leyes, en sus  bien-pensantes; todos tan educados,

tan en la norma, tan precisos.

Y él gritando, saliendo de la masa, de las modas, del consumismo.

Todos viviendo nuestras pequeñas vidas,

encontrándonos bien en la superficie,

buscando no molestar.

Y él prendiendo fuego,

avivando el Espíritu,

inundándonos con agua vivificadora.

Todos por el mismo camino, equilibrados, seguros,

abrazados a lo fértil, a lo ventajoso, a lo productivo.

Y él en el desierto, inseguro, enriqueciéndose en lo árido,

crítico, insatisfecho, destruyendo lo viejo, proponiendo lo nuevo.

Todos dejando pasar el tiempo,

con las preocupaciones de siempre,

cerrados a la novedad.

Y él llamando con fuerza, sin desfallecer,

pidiendo que  dejemos crecer en nosotros

lo mejor de  nuestra vida,

que nos demos al amor.

Pidiendo nuestra conversión.

Francisco Pesquera