No cal dir una altra vegada que el Nadal, tal com se celebra a la nostra societat de consum mega-estimulada, hiper-agitada i super-superficial, ha perdut el seu sentit originari. ¿Què tindran a veure les llargues cues dels centres comercials amb el naixement d’un bebè d’una família pobra, d’una cultura minoritària, en un territori ocupat per l’Imperi? ¿Com no indignar-nos davant la incoherència de regalar joguines als infants de societats benestants quan no s’han respectat uns criteris ètics i ecològics en la seva producció industrial a països del Sud?
Per això, paga la pena tornar a llegir el passatge dels “reis” (més aviat mags o savis) per recuperar el seu sentit més profund: “Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra” (Mt 2,9-11).
El procés simbòlic dels savis és cap enfora i cap a baix. Consisteix en deixar enrere les seves famílies i la seva quotidianitat per seguir un estel que no saben on els portarà, recórrer un llarg camí fins a la casa d’una família senzilla i acabar agenollant-se davant un infant per donar-li allò més valuós que tenen. I tot aquest procés de descentrament i d’humilitat té un fil conductor: l’alegria. Una alegria que es basa en donar i en cercar, no en rebre ni en tancar-se en una postura immobilista. L’alegria de compartir amb l’altre a fons, caminant junts.
Fa goig veure la quantitat de projectes solidaris i recaptes que duem a terme a les nostres obres educatives durant aquest temps d’Advent. Com també actes en els que s’agermanen grups de grans amb grups de petits i s’intercanvien postals o nadales. O espais de celebració en els que proposem als infants preguntes per posar atenció al sentit a la vida. Tant de bo aquestes petites accions encomanin una gran alegria en els nens i nenes. I tant de bo alguns hi descobreixin Jesús que neix en cadascun de nosaltres, com diu la cançó d’Ubuntu.
Ignasi Flores Ballarín
Coordinació Pastoral - Equip Missió
No hay comentarios:
Publicar un comentario