Un any més, com cada 20 de novembre des del 1989, commemorem l’aprovació del text definitiu de la Convenció dels Drets dels Infants, que va suposar un canvi de paradigma pel que fa a la manera de relacionar-nos amb els infants (com a subjectes de ple dret), i que s’articulava a partir de quatre principis fonamentals: no discriminació, interès superior de l’infant, dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament, i la participació infantil. La Convenció és el tractat de drets humans més ratificat de la història, amb al voltant de 200 països signants.
Així doncs, en aquesta breu reflexió segur que podem partir d’un consens bàsic: parlar dels drets dels infants és una cosa molt seriosa, i fer-ho com a professionals de l’educació i l’acció social, encara més.
A casa nostra també ens hem anat dotant d’instruments jurídics cada cop més ambiciosos en matèria de drets dels infants, com ara la Llei de Drets i Oportunitats en la infància i l’adolescència de l’any 2010 o la més recent Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció a la infància i l’adolescència davant la violència, coneguda popularment com a LOPIVI. Per això ens pot arribar a sobtar més quan observem la situació objectiva de la infància en el món. Cada dia infants i joves arreu del planeta pateixen situacions de pobresa, marginació, segregació i/o violències de tota mena. És més fàcil que ens en fem conscients quan les situacions ens toquen de més a prop o quan la barbàrie és de tal brutalitat que no ens és possible mirar cap a una altra banda, com estem veient a la Franja de Gaza, on segons l’Agència de les Nacions Unides pels Refugiats Palestins (UNRWA), 3.200 infants han mort en les darreres tres setmanes.
I a casa nostra? Només esmentarem algunes dades de l’informe del Síndic de Greuges sobre els drets dels infants presentat al Parlament de Catalunya l’any 2022: en el període 2016-2021 ha augmentat en un 14’9% el nombre d’infants que es troben en situació de risc de pobresa; ha augmentat un 19’6% el nombre d’infants amb expedient obert per risc greu a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) o un 94’3% el percentatge d’infants en estudi per possibles situacions de desemparament; i han augmentat un 51’3% les denúncies per violència sexual contra els infants.
Els números sempre s’han de poder interpretar, però aquests parlen força per si mateixos. I ens hauríem d’indignar. De fet, ho estem. Però necessitem transformar la indignació en acció. Hem de poder afrontar les realitats d’injustícia que ens envolten promovent processos transformadors cap a una societat més justa i igualitària, amb especial atenció i sensibilitat envers els més petits.
Ho fem en la quotidianitat de les nostres obres educatives, en les quals estem cridats a ser altaveus en la defensa dels drets dels infants. I ho hem de ser a cada realitat socioeducativa, ja sigui petita o gran, en cada projecte, en cada classe, en cada tutoria, en cada coordinació, en cada acompanyament.
El nostre compromís passa per aquí: som i serem infatigables en la defensa dels drets dels infants, i on siguem cridats en aquest àmbit, allà serem.
Feliç 20 de novembre!
Obra Social Maristes Catalunya
No hay comentarios:
Publicar un comentario