poema

 En carrers empedrats on l'esperança sembla perduda, 

Nens juguen entre runes, somriures enmig de la cruda, 

Mentre la guerra roba somnis, com ho fa el lladre a mitjanit, 

La innocència s'esvaeix en un món sense llum ni crit. 

  

A l'ombra d'edificis brillants i opulència aparent, 

Hi ha qui dorm al carrer, sense llar ni sostre, indiferent, 

És una lluita quotidiana, un combat invisible, silenciat, 

On el mal es disfressa de desigualtat, injustícia i abandó flagrant. 

  

Però fins i tot en aquestes tenebres, sorgeixen herois, 

Voluntaris que ajuden, veus que clamen contra els abusos, 

Són llums en la nit, esperança en la desesperació, 

Exemples reals d'amor i valentia, que inspiren tot coratge i acció. 

 

 

 

Hem fet aquest poema pensant en una barreja entre la diversitat i el mal, en com hi ha gent que pateix situacions injustes i altres que simplement els ignoren o els tracten malament. Aquí parlem de diversitat a la societat, més aviat les classe socials i com a vegades podem a discriminar a aquells que tenen una classe social més baixa que nosaltres. 

 

De diferències entre els éssers humans en trobem moltes i creiem que totes han de ser acceptades, sense cap discriminació o rebuig. Ni per la personalitat, raça, classe social o tipus de mentalitat. Totes les idees i les persones han de ser acceptades tal i com son i hem de celebrar aquesta diversitat. 

Alaztne Arangoitia, Aina Curto, Dayana Bravo, Cesc Rey, Eudald Roca