La seva forma actual és la deformació en negatiu d'una ntiga festa celta: el Samhain.
El Samhain era una festa celta de l'inici de l'hivern en la qual es rebia l'any nou, fet pel qual el temps s'aturava i el món dels vius i el Sid, el reialme dels morts, podien comunicar-se. Els humans podien penetrar en el món dels déus, però també els difunts podien visitar la família,portant missatges de les divinitats. Tambe era el moment en què es deixaven veure alguns habitants del Sid, com ara els Banshees (les ploraneres, que anuncien la mort d'algú del clan al que protegeixen) o les lavandeires, presents en tots els països de l'ambit celta, que anuncien la mort a aquell qui les vey, o la d'algú del seu entorn rentant roba en un gorg del riu. Diuen que els llençols que renten són els del llit del qui es morirà- En aquesta festa els antics celtes celebraven copiosos banquets, en els uals menjaven carn de porc, degollat i ofert en sacrifici, fruita seca, i bevien hidromel, cervesa i, si era possible, vi, tot en abundància. Era un banquet ofert pel rei, al qual havia d'assistir tot el poble, sense excepció i sense excuses.
La festa podia durar entre set i catorze dies. Posteriorment, la festa prengué un caire més familiar. El banquet es feia a casa, al vespre del 31 de desembre, i es parava taula per un comensal més dels que hihavien de ser. Així, si un difunt es presentava a l'apat veia que havien pensat en ell, això evitava que s'enrabiès, cosa que podia ser molesta i fins i tot perillosa. Aquella nit també es deixaven ajustades les portes i les finestres de les cases, així no hi havia perill d'enganxar un esperit que pogués entrar o sortir al moment que es tancava. Els morts eren visites agradables .
No hay comentarios:
Publicar un comentario