Era un hivern dur, un ancià tremolós fou portat als tribunals. Se
l’acusava d’haver robat pa. En ser interrogat, l’home explicà al jutge que ho
havia fet perquè la seva família estava morint de gana.
- La llei exigeix que se’l castigui –declarà el jutge-. He de posar-li
una multa de trenta euros.
Alhora el jutge posà la mà a la butxaca i li digué:
- Aquí té vostè els diners per pagar la multa. I a més, poso una multa
de deu euros a cadascú de la sala per viure en una ciutat on un home necessita
robar per sobreviure.
Passaren una safata pel públic i el pobre home, totalment, sorprès,
abandonà la sala amb tres-cents euros a la seva butxaca.
APROFUNDEIXO
Si diguéssim que tots som responsables de la pobresa de molta gent del
Tercer Món, molts dirien que ni parlar-ne. No us vaig sentir responsables.
Alguns entesos us ho demostrarien.
Però el que sí és cert és que amb el nostre malbaratament estem
insultant, rient de qui no tenen el necessari.
També és cert que situacions semblants a la descrita es donen a la
nostra societat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario