En la vida de S. Marcel·lí es diu que un any, quan arribava la Quaresma, els Germans estaven molt il·lusionats per viure, aquest temps que proposa l’Església amb moltes ganes. Entre aquests Germans, n’hi havia alguna que eren molt joves, que no eren majors d’edat, que volien dejunar com els grans, però al Pare Champagnat, que li preocupava la vida espiritual dels Germans, però també la seva salut, i que no volia desil·lusionar-los, els proposà una forma concreta de dejunar, no tant dejuni d’aliments, sinó dejuni d’actituds negatives. El dejuni que els proposà en termes d’avui seria, més o menys:
- Fer dejunar els capricis, quan sé que
suposen despesa i no agraden als que t’envolten.
- Fer dejunar la llengua, és a dir, quan les
meves paraules molesten, desagraden als que m’envolten o suposen treure bon nom
als altres.
- Fer dejunar el mal geni i els rampells que
ens porten a crear mals rotllos en els nostres ambients.
- No fer dejunar l’esperit, és a dir, cuidar
la relació amb Déu, l’PREGÀRIA i les nostres obligacions com a cristians.
No hay comentarios:
Publicar un comentario