Ningú escolta els vells
no el seu parlar feixuc
i en els bancs de les places resten orfes
paraules que encara no han dit,
manllevades per veus ordinàries
que les despullen de sentit.
Ningú escolta el clam
ni el seu dolor sofert
d´un llenguatge de mots i esperances
que algun cretí creu obsolet,
abdiquem mesells a l´esclavatge
i així els hi lliurem el dret.
Ningú escolta el so
ni el seu silenci sord
i els carrers corren plens de la cridòria
empudegant-ho quasi tot,
refugiats de nou en la memòria
a resguard de l´últim tro.
Ningú no escolta els vells,
ningú escolta el clam,
ningú escolta el so,
ningú escolta el món,
ningú escolta ningú.
No hay comentarios:
Publicar un comentario