Racó de Pregaria

La collita és abundant però els segadors són pocs, diu Jesús ; nosaltres, afegiríem sens dubte : cal treballar el doble, però el Senyor, Ell, acaba de seguida. « Demaneu doncs a l’Amo dels sembrats que enviï segadors a les seves messes »(Mt 9, 37-38): n’hi hauria prou amb aquest « doncs » per arrelar-nos en la pregària i la paraula de Jesús ; la seva vida, les seves nits de pregària després de les seves jornades d’acció en són el comentari vivent.
L’objecció banal : « La meva pregària canviarà quelcom a Déu, l’obligarà a voler el que abans no volia? » ajuda a situar-se en la vertadera perspectiva incomparablement més alta.
No canviaré gens a Déu, certament, però quan prego, esdevinc instrument vivent i vertader, volgut per Déu des de tota l’eternitat per aquesta hora, i que realitza en aquest precís moment el que Déu vol que sigui l’efecte de la meva pregària. I si Déu vol la meva pregària i vol que aconsegueixi tal fruit, com no seria eficaç i segura del seu resultat ? Si doncs vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen ! (Mt 7,11) ; ja que és Déu mateix el qui primer suscita la meva pregària i m’empeny secretament a demanar, buscar i trucar.

Jacques LOEW,