Mirada interior

La mirada interior arriba de forma inesperada. No té horaris, ni preàmbuls. Pot esdevenir en el lloc més inversemblant. Sempre tens la sensació de rebre. Acostuma a ser molt ràpida. És com aquelles llums dels fars a la nit, que per uns instants il.luminen.

Pot ser molt variable, com claredat vers uns situació, sentiment d’amor, experiència de presència, silenci quasi absolut, entendre quelcom més enllà de mots, etc...

Els primers cops que et sents subjecte de la mirada interior potser restes amb un interrogant sobre si és realment un do de l’Esperit o una imaginació personal. Pot passar que no goses comunicar-ho, perquè no et prenguin per al.lucinat. Voldries discernir què passa. Qui et podria donar una bona clau d’interpretació?

Jesús et dona la clau de recta interpretació. Pel fruit és coneix l’arbre. Si aquella mirada interior et dona més amor, més esperança, si enforteix la teva fe, et comunica pau, serenitat, harmonia, capacitat de relacionar-te amb els que no són de la teva colla, si et fa més sensible als malalts, als vells, als estrangers.... aquella mirada interior no és al.lucinació, sinó un toc de l’Esperit. I al contrari, si augmenta la teva supèrbia, et veus superior als altres, et tanques més en tu mateix, vols que et facin cas,... i coses per l’estil és al.lucinació. De Déu només procedeix el bé.

Deixa’t mirar des de dintre. Que el teu espai del cor es vagi ampliant. Intenta rebaixar el soroll, el volum de tants altaveus. No fos cas que et miressis Jesús i en el teu cor  trobessis un cartell que digués: “ocupa’t, torni demà, si us plau».

QUE LA TEVA MIRADA SIGUI…

Que la teva mirada sigui mirada clara,sigui mirada d’infant,
que transparenta l’ànima.
Que el teu somriure sigui somriure ample,força que neix de dins, ganes que es contagien,
bon humor que doni sentit al quefer de la teva jornada.

Que les teves paraules siguin valentes paraules,
que no amaguin la veritat i no temin proclamar-la.
Que siguin la veu d’aquells que ja no poden ni alçar-la.

Que les teves mans siguin mans entrellaçades,mans amb unes altres esteses, obertes, no solitàries.
Mans unides i fortes que avui construeixin el demà.

Que el teu caminar sigui compartida caminada,
que cerqui obrir amb uns altres petjades de nova esperança.
Que el teu camí acompanyi el caminar del poble en marxa.

Que la teva vida sigui donació, perquè valgui la pena
ser viscuda i no gastada.

 Marcelo A. Murúa