Marcel·lí Champagnat arribà al final dels seus dies amb la tranquil·litat d’haver gaudit la vida fent el que sempre havia somiat i lluitant per la seva gent.
Al final dels seus dies no deixà un testament de riqueses, sinó de bons consells, recomanant als germans que fessin el mateix que ell havia fet tota la seva vida. Aquí en llegim uns paràgrafs:
“Davant de tot, demano als qui hagi pogut ofendre durant la meva vida que em perdonin, per l’amor de Jesús, i que ajuntin les seves oracions a les meves per demanar a Déu que perdoni els meus pecats i em rebi en la seva misericòrdia.
Us demano amb tot el meu afecte i pel que em teniu vosaltres que la caritat regni sempre entre vosaltres. Estimeu-vos els uns als altres com Jesús us ha estimat. Que no hi hagi entre vosaltres més d’un cor i un esperit. Tan debò es pugui dir dels germans: Mireu com s’estimen.”
Ptoral Marista
No hay comentarios:
Publicar un comentario