Comencem el curs... escoltant!

29.09.2021

En la carta que l’Honorable conseller d’Educació, Sr. Josep Gonzàlez-Cambray, exalumne de Maristes Montserrat (Lleida), enviava a la comunitat educativa aquest setembre ens deia el següent: 

El curs 2020-2021 vam aconseguir mantenir les escoles obertes i segures gràcies a la dedicació i responsabilitat de tota la comunitat educativa i sanitària, un èxit compartit i col·lectiu que ha estat possible per la implicació dels docents i tots els professionals de l’educació, les famílies, l’alumnat, els ajuntaments i el personal sanitari. Ara us volem demanar que continueu amb el vostre compromís per mantenir la seguretat en els entorns educatius.

Estic totalment d’acord que les escoles són un espai segur gràcies al compromís dels alumnes, famílies, educadors, monitors, personal d’administració i serveis. Des de l’1 de setembre els educadors, monitors i personal d’administració i serveis de les escoles han preparat amb molta estima i professionalitat els espais, les aules i la programació del nou curs escolar. I el 13 de setembre, la data assenyalada en el calendari per a l’inici del curs escolar, han retornat a l’escola les veus, alegries i les ganes d’aprendre dels alumnes maristes. Gràcies a tots pel vostre compromís amb l’escola. 

També des de l'1 de setembre les obres socials maristes estan adequant els espais i les programacions del nou curs escolar als centres oberts i acompanyant en l’inici de curs els infants i joves en el medi residencial. En aquest context, els drets dels infants són la prioritat. És necessari més que mai poder donar resposta a les necessitats més bàsiques de les famílies i dels infants i joves. Gràcies per acompanyar-los, especialment els més vulnerables.

Us proposo escoltar les cançons del lema de l’any, que les trobareu més avall, i si podeu feu una aturada en les letres. Us comparteixo una estrofa de la cançó dels grans per tal que la llegiu, i l’escolteu, i us convido a tenir-la present al llarg del curs.

ESCOLTA, DE DINS ENFORA.

ESCOLTA, LA VIDA ET PARLA,

LA VEU DEL MÓN QUE CANTA UN NOU DEMÀ.

ESCOLTA, ETS MELODIA.

ESCOLTA EL SO DE L’ALTRE,

LA DANSA QUE ET CONVIDA A ESTIMAR, A ESTIMAR

 Que tingueu totes i tots un bon curs 21.22.

 

Llorenç Claramunt

Director de la FCH-Maristes Catalunya 

MARCEL·LÍ CELEBRA EL NADAL

Marcel·lí tenia especial devoció al Nen Jesús. Cada any posava molt de compte a preparar-se a la festa del Nadal i la celebrava amb tota solemnitat. La nit de Nadal manava instal·lar un Betlem per representar el naixement amb tots els detalls que l’envoltaren. Anava amb la comunitat a adorar el Nen ajagut en sobre unes palles  en el pessebre, i li dirigia les oracions més fervoroses.

“Germans –exclamava en una xerrada sobre la festa-, mireu el diví nen reclinat sobre el pessebre, desprovist de tot. Ens allarga les seves mans, i ens convida a acostar-nos no tant per a compartir la seva pobresa sinó per a omplir-nos de béns i gràcies. S’ha fet nen per conquerir el nostre amor, i allunyar de nosaltres tot temor.

Res més amable que un nen: la seva innocència, senzillesa, dolçor, les seves moxaines i fins la seva mateixa fragilitat són capaces de commoure i conquerir els cors més durs i empedreïts. ¿Com ens resistirem a estimar Jesús, que s’ha fet nen per a estimular la nostra confiança, manifestar-nos el seu amor i fer-nos entendre que tot ho aconseguirem d’ell? Res tan proper ni tan amable com un nen; ho dóna tot, tot ho perdona, ho oblida tot; qualsevol llaminadura el fa feliç l’assossega i l’acontenta. El seu cor no té còlera ni amargor: només tendresa i amor. Acudim, doncs, al diví Nen el cor del qual posseeix totes les perfeccions divines i humanes. Però anem a ell pel mateix camí de la humilitat. Demanem-li el seu amor i tot el que necessitem: res ens pot negar”.

ANTONIO COUTURIER (G. ANTONI)

L’1 de gener de 1818 s’incorporà a la casa marista de La Valla el quart germà: Antoni Couturier. Era un jove bo i pietós, però gairebé no sabia llegir. Quan morí, el 6 de març de 1850, a Ampuis, deixà un gran record d’home excel·lent, d’educador atent i de bon marista. Un dels més fidels deixebles de Marcel·lí, model d’obediència, senzillesa i amor a la seva vocació i a la família marista. Quan el 12 d’octubre de 1839 es féu la votació per nomenar el primer successor de Marcel·lí, el G. Antoni tingué un cert nombre de vots, però no sortí elegit.

MARCEL·LÍ, EL NOSTRE GUIA

Marcel·lí Champagnat,

sigues el nostre guia i la nostra ajuda

en el nostre treball de cada dia.

Volem oferir-te el nostre temps

i el nostre treball.

Que Maria sigui per a nosaltres,

com ho va ser per a tu, la nostra Bona Mare,

que ens acompanya amb amor

en tot el que fa.

ANÈCDOTA MARISTA

Van fer un viatge dos o tres germans. Un sacerdot que anava en la mateixa diligència, admirat de la seva modèstia, li preguntà:

            - Quins religiosos són?

            - Són uns germans que instrueixen infants d’escoles rurals.

            - Com es diuen?

            - Germanets de Maria.

            - Qui ha fundat l’Institut?

            - No se sap amb certesa. S’han reunit uns quants joves, han fixat una regla adequada al seu objectiu, un coadjutor se n’ha ocupat, Déu ha beneït aquesta comunitat i la fa prosperar més enllà de tota previsió humana.

Pronuncià aquestes paraules amb tota naturalitat i desvià la conversa a un altre tema.

MARCEL·LÍ, ET DEMANEM QUE ENS AJUDIS

A SER SENZILLS AMB ELS AMICS,

A ESCOLTAR-LOS, A NO ENFADAR-NOS-HI

I A ENTENDRE’NS BÉ AMB TOTS.

AJUDA’NS A TENIR UN COR GENERÓS.

CONSTRUINT L’HERMITAGE VA FER UNA FAMÍLIA

El maig de 1824 es beneeix la primera pedra d’una casa gran i nova per a la comunitat marista que ja no té lloc a La Valla.

I tots col·laboren en la construcció: germans, gent del poble i el mateix Marcel·lí.

És una vall estreta plena d’arbres i refrescada pel riu Gier. Al matí hi ressonen les cançons i pregàries de la missa a l’aire lliure, i després, durant el dia, els cops dels pics tallant la roca, les carretes que porten fusta i pedres, el xapoteig dels treballadors a l’aigua cristal·lina del riu. Quan cau la nit, el silenci i els estels rejoveneixen els cossos i omplen d’alegria els cors per l’obra realitzada.

A l’octubre està feta la major part de l’obra. Es posa la teulada abans de les gelades de l’hivern, i el maig de 1825 s’instal·len a la nova casa 20 germans i 10 postulants.

Marcel·lí ha suportat burles, però s’ha fet un entre els germans.

DÉU, PARE DE TOTS ELS HOMES:

TU ENS HAS DONAT MARIA COM A MARE NOSTRA,

PER MITJÀ DEL TEU SERVENT MARCEL·LÍ,

I ENS HAS CRIDAT A TOTS

A FORMAR LA FAMÍLIA MARISTA.

AJUDA’NS A CRÉIXER COM A FAMÍLIA.