jueves, 16 de abril de 2015

CARTA D’UN AMIC

Llegir a poc a poc


Estimat amic/ga
Avui t’escric a tu... desitjo fer-lo com un amic que li obre el cor a l’altre. Veuràs... estàs començant a viure i n’hi ha alguns temes que m’agradaria compartir amb tu. Són petites coses que he anat descobrint al llarg de la vida

Tens una única vida, la teva, pren-la a les teves mans i viu-la...

La finalitat de la teva vida és ser feliç, això no vol dir ser més o arribar primer...

Qualsevol que sigui el teu problema, no et desanimis: tu pots!

Aprèn a ser FELIÇ amb el que tens...

Ets responsable de tu mateix de tot allò que fas...

Viure et pot semblar difícil. Estàs aprenent i això significa córrer alguns riscs...

Recorda que no estàs sol en la lluita de la vida

I no oblidis mai aquestes paraules que ens diu Jesús:

“Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor” Mt 6, 21
“Fa més feliç donar que rebre." Ac 20, 35


Estimat amic/ga: Dona’t als altres... aquesta és la font de la FELICITAT

Dios, Religión y Filosofia de la Historia para Auguste Comte

Para Comte, el positivismo siempre estuvo compuesto de epistemología y política. Comte es el primer filósofo de las ciencias en el sentido moderno de la palabra: con él, el acento se desplaza desde el concepto de causa al de ley, y cuestiones como el estatuto de las hipótesis, todavía continúan alimentando hoy día las reflexiones de los epistemólogos. Respecto a la política positiva, es necesario partir de sus escritos de juventud donde considera la ciencia como una función social. Allí Comte propone entregar a los científicos un poder espiritual que considera vacante por el declive de la teología. Más tarde, en el Système de politique positive (1851-54), encargará a la Sociología la instauración de una nueva religión de la humanidad

El tema de Dios y de las religiones se encuentra tratado directamente por Comte en el  Systéme de politique positive au Traité de sociologie instituant la religion de l¨Humanité : Sistema positivo o Tratado de sociología instituyendo la religión de la humanidad; ( 4 vols , París 1851-1854), que forma la segunda parte de su pensamiento.

El estilo literario de un romanticísmo místico religioso que emplea en esta obra, ha hecho pensar a muchos,  entre ellos   Littré y Stuart Mill, que este pensamiento supone un alejamiento  total de lo que fue su pensamiento primero, sin  embargo  nada más lejos de la realidad  pues Comte, que sigue manteniendo y reafirmando todas sus doctrinas anteriores ,  piensa y busca en esta segunda parte un fundamento de la primera pues sólo una experiencia religiosa sinceramente vivida  crea y mantiene los vínculos sociales , refuerza la moral , frenando los instintos y promoviendo la vida solidaria,  que es el punto de partida de todo el pensamiento comtiano.

Comte busca la regeneración universal de una sociedad y, especialmente la europea, que ha caído en la anarquía y el desorden por la revolución y necesita un sistema de conocimientos y normas comparables al elaborado por el pensamiento cristiano para la sociedad medieval , no válida para el estado  positivo, porque esa fe ha sido eliminada  por el progreso de las ciencias .
Dice a este respecto Comte: ”Desde la edad de catorce años , apenas salido del Liceo, había experimentado la necesidad fundamental de una regeneración universal al mismo tiempo política y filosófica“( Cours de Philosophie positive Pref. p. VI )

Dios queda eliminado del sistema de Comte, así como todas las religiones  propias del primer estado, al que sigue el estado metafísico para terminar en el estado positivo.La primera obra de Comte lleva este título : Plan de travaux scientifiques pour la réorganisation de la societé . ( 1822).
Como  se ha dicho anteriormente, Dios queda  eliminado en el sistema de Comte, éste no se declara ateo abiertamente , e incluso combate el ateismo, pero sustituye la idea de Dios , según afirma,  cargada de ” oscuros prejuicios retrógrados”  por la idea del Gran Ser  o de la Humanidad :” La gran concepción de la humanidad … elimina irrevocablemente la de Dios” (Systeme de positive I , p. 335)” El Dios cristiano llegará a ser cada vez más un  vago símbolo de la humanidad.”  Catecismo positivista pag. 138  trad. esp.A. Zoraya , III ( Madrid 1899).

El Gran Ser está integradopor todos los seres humanos que han existido y existen  que en su totalidad forman la Humanidad que se perpetua a través de la generación biológica;  me viene a este respecto a la memoria la idea expresada en el musical  del Rey León cuyo hijo escucha una y otra vez: tu padre vive en tí, tu padre vive en tí, y que incluye todos los elementos de la historia humana de sus civilizaciones, de sus descubrimientos que perviven en cada etapa histórica de la humanidad  “El Gran  Ser constituye necesariamente el mejor tipo de unidad, superior incluso a toda existencia real.” ” La existencia del Gran Ser reposa sobre la subordinación continua de la población objetiva presente,  con la doble población subjetiva pasada y futura” ( Sistéme de politique positive IV)

También todos los seres vivientes y aún los inorgánicos tienden a formar una unidad fundamental similar a la de la Humanidad tendencia que acaba por realizarse en la especie superior que es el hombre: .”” No se puede concebir la Constitución del Gran Ser sino combinando nuestra especie con todas las razas susceptibles de adoptar la común divisa: Vivir para otro”. ( Ibidem I y VI).
Estas ideas nos llevan a pensar en la idea romántica y hegeliana de la realidad como revelación progresiva de un principio infinito que obtiene su manifestación consciente  en la humanidad, y también en la concepción de la Humanidad de Feurbach.

Comte  continua configurando la nueva religión universal al determinar sus sacerdotes, los lugares de culto, las fiestas anuales, los sacramentos sociales… como una imitación del culto católico.

BIBLIOGRAFIA:  T. Urdanoz Historia de la Filosofía. Hegel.T.VBAC, Madrid. 1978. Emile Brehier Historia de la Filosofia…T.III Ed. Sudamericana . Buenos Aires 1962. Ferrater Mora: Diccionario de Filosofía. Comte. Positivismo . T.II.Ed.Sudamericana..Argentina 1965.

miércoles, 15 de abril de 2015

Parenostre de la PAU

Pare que mires igual a tots els teus fills i filles a qui veus enfrontats.

Nostre, de tots. Dels 7.000 milions de persones que vivim a la Terra, sigui quina sigui l’edat, el color o el lloc de naixement.

Que estàs en el cel i en la Terra, en cada persona, en els humils i en els que pateixen.


Santificat sigui el teu nom,
però no amb el soroll de les armes,
sinó amb la remor suau del cor.

Vingui a nosaltres el teu Regne, el de la pau, el de l’amor.
I allunya de nosaltres els regnes de la tirania i de l’explotació.

Que es faci la teva voluntat, sempre i en tots els llocs.
Al cel i a la Terra. Que els teus desitjos no siguin obstaculitzats
pels fills del poder.

Dóna’ns el pa de cada dia que està pastat amb pau, amb justícia, amb amor. Allunya de nosaltres el pa de la discòrdia que sembra enveja i divisió.

Dóna’ns-el avui perquè demà pot ser tard.
Els míssils estan apuntant i potser algun boig vol disparar.

Perdona’ns no com nosaltres perdonem, sinó com Tu perdones,
sense lloc per a l’odi i per a la rancúnia.

No ens deixis caure en la temptació d’emmagatzemar,
d’acumular el que altres necessiten, de mirar amb recel al qui tenim al davant.

Deslliura’ns del mal que ens amenaça. De les metralletes, dels míssils, dels milions de tones d’armes, perquè som molts,
Pare, els que volem viure en pau.




martes, 14 de abril de 2015

És per tú

És per tu que em sento fort
És per tu, que m‘has triat tal com sóc
que he après que en el fons
la tendresa és la gran fortalesa,
m’has ensenyat que no hi ha millors raons
que les del cor.

És per tu, que has arribat
al moment precís, ni massa aviat ni massa tard
quan et tinc al costat, em sento com si fos a casa
la meva llar és allà on tu hi deixes l‘equipatge
sense tu és que estic perdut...

És per tu, que la lluita té sentit,
l’amor és la força que ha triat ésser el meu destí.
Obres camins que només cal seguir
per trobar-me a mi mateix,
i sentir que em dónes coses
que no em dóna ningú més.

És per tot i per no res
per voler estar aquí i per ser tal com ets
que li robo uns acords a la pols, el temps i la guitarra
una cançó, una petita flor per regalar-te
enmig d‘un món que és boig, sense control.

És per tu, que la lluita té sentit,
l’amor és la força que ha triat ésser el meu destí.
Obres camins que només cal seguir
per trobar-me a mi mateix,
i sentir que em dónes coses
que no em dóna ningú més.

I en un món dels diners, de l’enveja i el poder
ets l’amor i la força que m’empeny cap a un nou destí.
No vull tenir, tant sols vull sentir tot allò que em pots donar
sé que el temps no esborrarà el que és bo i és de veritat.

És per tu ...




Música: Lax’n’busto

lunes, 13 de abril de 2015

El Dios Mundano e Histórico de Hegel

La filosofía de la Historia encuentra a su máximo exponente en Hegel cuyo tema principal es la Historia. Pero la Historia como consumación y proceso dialéctico, como autorrepresentación y autorevelación del Absoluto.
Con Hegel se traslada la Historia al Absoluto y se hace que el mismo Asboluto sea Historia, Hegel hace la base de la Historicidad de la Verdad.


Nacho Padró