Un cor nou

Un cor nou

Durant un temps callaré.

M'envoltaré de silenci

i de solitud

i serà com en ple desert.

Us escoltaré,

Senyor,

i us veuré

assegut a la taula de Zaqueu, el rapinyaire,

i obrint els ulls del cec;

plorant la mort de Llàtzer, el vostre amic,

i fent aixecar

els qui ja no podien més;

perdonant els que criden injúries,

donant-ho tot;

el vostre cos,

la vostra sang,

la vostra vida

i el vostre goig d'estimar

sense guardar-vos res per a vós.

    Les vostres paraules,

les assaboriré

com el pa fresc de bon matí.

Les guardaré dintre meu,

i s'escolaran en mi

com una música.

Me les lligaré a les mans,

i en mi, com en la terra,

hi cavaran solcs.

    Per tal de viure d'acord amb el cor de Déu,

cremaré el que és inútil:

les meves ires i la meva duresa,

les meves tristeses

semblants a l'aigua negra

que llisca sota el pont,

i el meu desig de tenir sempre raó.

    Ho cremaré al foc de Déu

i llençaré les cendres,

i el meu cor serà nou

com el sol del mati

sorgint de la boira de la nit.

Autor: Charles Singer

Un conte per la Pau

'Es la història d'un home que volia parlar de la PAU.

 I va anar a la guerra per parlar de la pau, però els canons el van fer callar.

 Va anar a un camp de refugiats per parlar de la pau i la fam el va fer callar

 Va anar a una residència d'avis a parlar de la pau i la soledat i l'aïllament el van fer callar. 

 Va entrar en el món dels negocis a parlar de la pau i la "llei del més fort' el va fer callar. 

 Es va enfilar a la muntanya més alta per parlar de la pau i l'aire contaminat el va fer callar.

 Va baixar a la vall més profunda per parlar de la pau i el riu emmetzinat el va fer callar.

 Cansat de rodar i rodar va tornar a casa i els seus no el van deixar entrar . Tenien por que els parlés de la pau.

 Sense esma, ben atuït es va preguntar, què faré? I la veu interior d'un  Déu que estima  sense límits li digué:

 "No t'entossudeixis a parlar de la pau, sigues home de pau"

 Pensa que amb el cor ple d'egoisme, d'intolerància í dogmatismes es pot anar tot xano-xano pel món.  El que no es pot fer és aportar pau a la convivència entre les persones.

 Fes-te teva la pregària de Sant Francesc i t'adonaràs que la meva pau et fa sentir solidari amb totes les víctimes de la guerra, del terrorisme del desamor, de les infidelitats de la soledat i de tota mena de marginació. I recorda això que et dic LA PAU DEL COR ÉS EL COR DE LA PAU. "

 El bon home va fer cas d'aquestes paraules i en la mesura que les feia realitat els canons deixaren de tronar, els avis començaren a cantar, els refugiats van poder menjar, en el món dels negocis la pau i la justícia van començar a regnar, l'aire de la muntanya es va fer pur i net, l'aigua del rierol esdevingué cristal·lina i la família el va acollir.

 Autor: Full Parroquial del Bisbat de Girona

Set de Déu o com arribà al cor de les persones

Un jove inquiet es  presentà a un sacerdot i li digué: -Dóna'm  a Déu.

 El "mossèn" li deixà anar un sermó, que el jove escolta amb paciència.

 Acabat el sermó, el jove va marxar trist en busca del bisbe.

 -Dóna'm a Déu- li digué plorant al bisbe.

 

 "Sa Excel·lència" li llegí una pastoral que acabava de publicar al

 butlletí de la diòcesi, i el jove escoltà la pastoral amb gran cortesia,

 però al acabar la lectura va marxar angoixat a veure al  Papa a demanar-li

 : -Dóna'm a Déu.

 Sa " Santedat" es  disposà a resumir-li la seva  última encíclica, però el jove es posà a plorar sense poder contenir la seva angoixa.

 -Per què plores?- li preguntà el Papa totalment desconcertat.

 -Busco a Déu i només em donen paraules -va dir el jove quan tot just, començava a recuperar.se.

 Aquella nit el sacerdot, el bisbe i el Papa tingueren el mateix somni.

 Somniaren que es morien de set i que algú, tractava de socorre'ls amb un llarg discurs sobre l'aigua.

Autor: Ángel Sanz Arribas, cmf.

MIRAR ELS SEUS ULLS

El comandant en cap de les forces d'ocupació digué a l'alcalde del poble:  "Sabem que amagueu un traïdor. Així és que, si no ens el lliureu, farem la vida impossible a tota la vostra gent, per tots els mitjans al nostre abast".

 En realitat, el poble ocultava un home que era evidentment innocent. Però, què podia fer l'alcalde, ara que es veia amenaçat el benestar del poble?

 Dies sencers de discussions al Consell del poble no portaren  a cap

 solució.

 De manera que l'alcalde plantejà l'assumpte al rector. Rector i alcalde es  van passar tota una nit buscant en les Escriptures i, a la fi, toparen amb un text que deia: "És millor que mori un de sol pel poble que no pas que

 mori tota la nació."

 Així l'alcalde els lliurà el fugitiu els crits del qual foren sentits per tot el poble ja que el torturaren fins a morir.

 Vint anys després vingué un profeta al poble, s'adreçà  directament a l'alcalde i li digué: Com has pogut fer això? Aquell home fou enviat per

 Déu a ser el salvador d'aquest país. I tu el vas lliurar per a ser torturat i mort."

 "Però què vaig fer malament?" féu l'alcalde. "El rector i jo vam estar mirant les Escriptures i vàrem fer el que ens manaven."

 "Aquest fou el vostre error", digué el profeta. "Vau mirar les Escriptures, però havíeu d'haver mirat els seus ulls."

 La Paraula de Déu, no la "llegim" en el text mort d'un llibre, sinó en la  "vida" de les persones.