Un
cor nou
Durant
un temps callaré.
M'envoltaré
de silenci
i de
solitud
i
serà com en ple desert.
Us
escoltaré,
Senyor,
i us
veuré
assegut
a la taula de Zaqueu, el rapinyaire,
i
obrint els ulls del cec;
plorant
la mort de Llàtzer, el vostre amic,
i
fent aixecar
els
qui ja no podien més;
perdonant
els que criden injúries,
donant-ho
tot;
el
vostre cos,
la
vostra sang,
la
vostra vida
i el
vostre goig d'estimar
sense
guardar-vos res per a vós.
Les vostres paraules,
les assaboriré
com
el pa fresc de bon matí.
Les
guardaré dintre meu,
i
s'escolaran en mi
com
una música.
Me
les lligaré a les mans,
i en
mi, com en la terra,
hi
cavaran solcs.
Per tal de viure d'acord amb el cor de Déu,
cremaré
el que és inútil:
les
meves ires i la meva duresa,
les
meves tristeses
semblants
a l'aigua negra
que
llisca sota el pont,
i el
meu desig de tenir sempre raó.
Ho cremaré al foc de Déu
i
llençaré les cendres,
i el
meu cor serà nou
com
el sol del mati
sorgint
de la boira de la nit.
Autor: Charles Singer
No hay comentarios:
Publicar un comentario