...I vet aquí que una nit de Nadal, quan totes les portes estaven tancades, al carrerhi havia un nen tot sol, que tremolava de fred. Al carrer, totes les finestres menys una, estaven il.luminades. I el nen va anar cap aquesta finestra.
A dins hi havía una claror esmorteída. Passant per davant de les altres finestres, havia vist suculents menjars de Nadal. Pero a la mateixa fosca hi va veure una senyora de cabells grisos, davant d'una taula buida, amb els ulls piens de llágrimes. El nen es va ficar la mà a la butxaca.
Sabia que no hi tenia gran cosa. En va treure el seu sopar de Nadal: una miqueta de pa i de formatge. Portava el menjar a les mans tremoloses. Va obrir la porta. El nen li va oferir el menjar. Ella li va dir que entres. La senyora va portar gots i l'última ampolla de vi. Ella va dir:
-Bríndem pel Nadal de tothom i especialment pel teu i pel meu.
sábado, 1 de septiembre de 2012
El Déu de la Vida i de l'Amor: Abbà
Creiem en Déu, per a qui res no es impossible.
El Déu per a qui res no es impossible es el Déu de la vida (la dona sense que la hi demanem) i de l'amor, que es dona per propia iniciativa seva, en el seu Fill Jesús.
Aquest Déu ens fa descobrir la nostra petitesa, les nostres limitacions, el fet de no ser amos d'alló que ées podem estimar: la nostra propia vida i les nostres ganes de viure que no podem satisfer per nosaltres mateixos. Aquest Déu no es un ésser que està enfront nostre observant-nos i controlar-nos, sino el misteri de la vida i de l'existencia, com a estimades per un Amor incondicional, sense límits.
Tots els homes i dones som cridats a esdevenir reveladora del Déu-Amor, Abbà, com Jesús de Natzaret i la seva mare, Maria:
• Déu, Pare/Mare de tots i cadascun dels éssers humans.
• Jesús, Fill de Déu i germà nostre.
• l'Esperit de Jesús que habita en el mes profund de cada ésser huma;
• cada dona i cada home, cada infant, adolescent i jove, com a fills de Déu i germans de Jesús i salvats.
De quina manera vivim la nostra opció Cristiana?, Com el complimnet d'uns preceptes o d'unes normes? O com l'expressió d'una Realitat que hem rebut gratuïtament?.
Pastoral Marista
El Déu per a qui res no es impossible es el Déu de la vida (la dona sense que la hi demanem) i de l'amor, que es dona per propia iniciativa seva, en el seu Fill Jesús.
Aquest Déu ens fa descobrir la nostra petitesa, les nostres limitacions, el fet de no ser amos d'alló que ées podem estimar: la nostra propia vida i les nostres ganes de viure que no podem satisfer per nosaltres mateixos. Aquest Déu no es un ésser que està enfront nostre observant-nos i controlar-nos, sino el misteri de la vida i de l'existencia, com a estimades per un Amor incondicional, sense límits.
Tots els homes i dones som cridats a esdevenir reveladora del Déu-Amor, Abbà, com Jesús de Natzaret i la seva mare, Maria:
- fent realitat en la nostra propia vida el missatge de Jesús;
- construint la pau per a tothom a casa i en l'ámbit on vivim i treballem;
- lluitant personalment contra les temptacions d'enveja, desamor,... i conreant el respecte als altres, t'ajuda mutua, la compassió (= sentir amb l'altre), la generositat, l'alegria, l'esperit de familia,... la gratuitat;
- lluitant per transformar la realitat, a fi que esdevingui mes justa, solidaria i fraterna;
- descobrint l'obra salvadora de Déu en nosaltres mateixos, en la nostra familia, en la nostra comunitat i en cada persona (infants, adolescents, joves i adults),
- contemplant, assaborint i lloant en silenci aquesta acció salvadora de Déu.
• Déu, Pare/Mare de tots i cadascun dels éssers humans.
• Jesús, Fill de Déu i germà nostre.
• l'Esperit de Jesús que habita en el mes profund de cada ésser huma;
• cada dona i cada home, cada infant, adolescent i jove, com a fills de Déu i germans de Jesús i salvats.
De quina manera vivim la nostra opció Cristiana?, Com el complimnet d'uns preceptes o d'unes normes? O com l'expressió d'una Realitat que hem rebut gratuïtament?.
Pastoral Marista
El Déu-Amor, Horitzó d'Esperança
Si Déu es Amor sense límíts, Abbá, aixó significa que res no pot ser un obstacle insuperable per a l'Amor incondicional, que, conseqüentment, resta definit com a gratuítat: no depén de la resposta de l'altre. Li es ofert, regalat, donat sense condicions prévies.
No hi ha res que ens pugui allunyar definitivament de i'Amor, grácies al qual existim, ens movem i som (v. Ac 17,28). Ni tan sois el pecat. La conducta d'una persona pot ser bona c dolenta; mes o menys d'acord amb els valors evangelios. Pero res d'aixó no condiciona l'Amor de l'Amor.
D'aquí es desprenen conseqüéncies insospitades. La primera afecta a la justificació. Per qué el Déu-Amor pot estimar sense límits uns éssers limitáts: febles per definido, submergits en Terror, distrets, capaços de fer el mal? Perqué Déu no mira el Fer. Només mira el Ser.
Déu es Pare perqué estima com un pare/una mare estima el seu fill o filla: abans que hagi tingut temps de fer alguna cosa que mereixi l'amor del pare o la mare; abans de tenir el temps suficient per a guanyar-se aquest amor. L'amor del pare i la mare precedeixen la consciéncia del fill o la filla. Mes encara, fan possible que el fill o la filla esdevingui conscient gracies al miracle del seu amor antecedent.
La persona humana, sabent-se acceptada radicalment, estimada gratuítament, valorada positivament, s'obre al futur, s'allibera de la por, actúa buscant espais d'amor. Ha vençut l'angoixa amb la confianca. Posa el seu destí en mans de Déu, que es Amor, i descansa seré. Es veu a si meteix com el fill que es guarda el futur amb esperança. I descobreix els altres sota una nova llum: s'atreveix a anomenar-los germans.
Heus ací el secret d'on neix l'estil de vida cristiana: consciéncia d'estar a les mans del Pare. I d'estar-hi tan radicalment com per a poder-nos oblidar de nosaltres mateixos. Ell mira per la nostra felicitat! Fins al punt que podem estar disposats a dedicar ais altres les postres energies vitáis que la por ens obligava a malgastar en la direcció del no-res. Des de ¡'experiencia del do, fer-nos do per als altres.
Es molt probable que el Déu-Amor inventes la Mare de Jesús per donar resposta a la nostra necessitat de transcendir la quotidianitat sense sortir-ne.
La historia de María de Natzaret es una historia també en minúscula, malgrat les deformacions que una falsa devoció ha provocat en la percepció dels cristians, sabem que fou una dona simple i senzilla. Que va irobar la manera d'escriure un dels poemes mes bells de l'experiéncia humana sense saber llegir ni escriure.
La historia de María de Natzaret constitueix un moment privilegiat en el procés alliberador que, pacientment, va portant a terme el Déu-Amor. Tots en hi podem sentir identificats. El seu camí pot ésser molt be el nostre.
Pastoral Marista
No hi ha res que ens pugui allunyar definitivament de i'Amor, grácies al qual existim, ens movem i som (v. Ac 17,28). Ni tan sois el pecat. La conducta d'una persona pot ser bona c dolenta; mes o menys d'acord amb els valors evangelios. Pero res d'aixó no condiciona l'Amor de l'Amor.
D'aquí es desprenen conseqüéncies insospitades. La primera afecta a la justificació. Per qué el Déu-Amor pot estimar sense límits uns éssers limitáts: febles per definido, submergits en Terror, distrets, capaços de fer el mal? Perqué Déu no mira el Fer. Només mira el Ser.
Déu es Pare perqué estima com un pare/una mare estima el seu fill o filla: abans que hagi tingut temps de fer alguna cosa que mereixi l'amor del pare o la mare; abans de tenir el temps suficient per a guanyar-se aquest amor. L'amor del pare i la mare precedeixen la consciéncia del fill o la filla. Mes encara, fan possible que el fill o la filla esdevingui conscient gracies al miracle del seu amor antecedent.
La persona humana, sabent-se acceptada radicalment, estimada gratuítament, valorada positivament, s'obre al futur, s'allibera de la por, actúa buscant espais d'amor. Ha vençut l'angoixa amb la confianca. Posa el seu destí en mans de Déu, que es Amor, i descansa seré. Es veu a si meteix com el fill que es guarda el futur amb esperança. I descobreix els altres sota una nova llum: s'atreveix a anomenar-los germans.
Heus ací el secret d'on neix l'estil de vida cristiana: consciéncia d'estar a les mans del Pare. I d'estar-hi tan radicalment com per a poder-nos oblidar de nosaltres mateixos. Ell mira per la nostra felicitat! Fins al punt que podem estar disposats a dedicar ais altres les postres energies vitáis que la por ens obligava a malgastar en la direcció del no-res. Des de ¡'experiencia del do, fer-nos do per als altres.
Es molt probable que el Déu-Amor inventes la Mare de Jesús per donar resposta a la nostra necessitat de transcendir la quotidianitat sense sortir-ne.
La historia de María de Natzaret es una historia també en minúscula, malgrat les deformacions que una falsa devoció ha provocat en la percepció dels cristians, sabem que fou una dona simple i senzilla. Que va irobar la manera d'escriure un dels poemes mes bells de l'experiéncia humana sense saber llegir ni escriure.
La historia de María de Natzaret constitueix un moment privilegiat en el procés alliberador que, pacientment, va portant a terme el Déu-Amor. Tots en hi podem sentir identificats. El seu camí pot ésser molt be el nostre.
Pastoral Marista
Carácter Escatológic de la Moral Cristiana
Elscristians, i no solament ells, han de viure la seva vocació conscients que no viuran en aquest món sempre mes. La realilat inexorable de la mort segella la nostra existencia terrenal amb la marca d'alló que es provisional i está de pas. La nostra cíutadania venadera ens espera a la gloria del món venidor (Cf. Fl 3, 20).
No podem prescindir del fet que la nostra vida es limitada i no torna enrere; ni podem oblidar que a la fi tots i cadascú serem jutjats per Crist conforme a les nostres obres (Cf. 2C 5, 10). Aquell día, acabat el temps de la peregrinacio, temps favorable de salvació i de gracia i, alhora, temps de prova, apareixerá a la llum de Crist, sense ambigüitats ni ficcions, alló que cadascú és. Les accions, bones o dolentes, de cada u, confrontades amb Jesucrist mateix, norma i criteri del viure huma, es manifestaran en el seu sentit i valor vertaders.
"Un judíci de gracia espera els qui es van refiar del Senyor i van viure del seu amor... Pero per als qui refusaren el Senyor fins a la fi, el judíci será de cóndemnació" (Cf. Jn 5, 29); (Cat III, pág. 204). Ara be, només a Crist pertoca de jutjar qui, per la seva obstinada impietat, el va rebutjar definitivament. Mentre fem vía cap a la meta final, ningú no pot desconfiar de la misericordia i paciencia infinites de Déu que odia el pecat i no deixa d'estimar i oferir e! seu favor al pecador.
Les promeses escatológiques de Déu i les realitats de l'home i del món ens criden a viure seriosament la vida, a prendre de cara a l'esdevenidor decisions responsables i a redimir amb bones obres el temps que encara ens es donat (Cf. Ef 5, 16). Perqué "alló que ara resti sense fer, restará sense fer; alló que ara manqui al nostre amor, hi mancarà per sempre. La realitat de la mort exigeix que ens decidim en cada moment. Ala llum de la mort el creient descobreix el sentit de la vida" (Cat III. pág. 205).
Cal reconcixcr, pero, que darrerament s'ha afeblit la consciéncia cristiana de les realitats últimes; fins i tot la predicació i la catequesi no han dirigit tota l'atenció que calia en aqüestes realitats. Aquest afebleimentt buida la conducta cristiana i la priva de les seves motivacions mes radicáls. El do suprem de sí mateix a l'home de part de Déu, ple i definitiu, en la vida eterna, dona el seu valor just a la vida present, jerarquitza tots els bens de la terra i impedeix que cap d'aquests bens passi a ocupar el lloc de Deu, com a realitat última i bé Suprem.
Pastoral Marista
No podem prescindir del fet que la nostra vida es limitada i no torna enrere; ni podem oblidar que a la fi tots i cadascú serem jutjats per Crist conforme a les nostres obres (Cf. 2C 5, 10). Aquell día, acabat el temps de la peregrinacio, temps favorable de salvació i de gracia i, alhora, temps de prova, apareixerá a la llum de Crist, sense ambigüitats ni ficcions, alló que cadascú és. Les accions, bones o dolentes, de cada u, confrontades amb Jesucrist mateix, norma i criteri del viure huma, es manifestaran en el seu sentit i valor vertaders.
"Un judíci de gracia espera els qui es van refiar del Senyor i van viure del seu amor... Pero per als qui refusaren el Senyor fins a la fi, el judíci será de cóndemnació" (Cf. Jn 5, 29); (Cat III, pág. 204). Ara be, només a Crist pertoca de jutjar qui, per la seva obstinada impietat, el va rebutjar definitivament. Mentre fem vía cap a la meta final, ningú no pot desconfiar de la misericordia i paciencia infinites de Déu que odia el pecat i no deixa d'estimar i oferir e! seu favor al pecador.
Les promeses escatológiques de Déu i les realitats de l'home i del món ens criden a viure seriosament la vida, a prendre de cara a l'esdevenidor decisions responsables i a redimir amb bones obres el temps que encara ens es donat (Cf. Ef 5, 16). Perqué "alló que ara resti sense fer, restará sense fer; alló que ara manqui al nostre amor, hi mancarà per sempre. La realitat de la mort exigeix que ens decidim en cada moment. Ala llum de la mort el creient descobreix el sentit de la vida" (Cat III. pág. 205).
Cal reconcixcr, pero, que darrerament s'ha afeblit la consciéncia cristiana de les realitats últimes; fins i tot la predicació i la catequesi no han dirigit tota l'atenció que calia en aqüestes realitats. Aquest afebleimentt buida la conducta cristiana i la priva de les seves motivacions mes radicáls. El do suprem de sí mateix a l'home de part de Déu, ple i definitiu, en la vida eterna, dona el seu valor just a la vida present, jerarquitza tots els bens de la terra i impedeix que cap d'aquests bens passi a ocupar el lloc de Deu, com a realitat última i bé Suprem.
Pastoral Marista
L'activitat humana perfeccionada en el Misteri Pascual
El Verb de Déu, pel qual ha estat fet l'univers, Ell mateix encarnat i habitant en la terra dels homes, (Jn 1,3 i 14) home perfecte entra en la historia del món, assumint-la i recapítulant-la en Si mateix.(Ef 1,10) Ell ens revela «que Déu es caritat» (Jn 4, 8) i alhora ens ensenya que la llei básica de la perfecció humana i, per tant, de la transformació del món es el manament nou de l'estimació. Confirma, doncs, als qui creuen en la caritat divina, que el camí de l'estimació s'obre a tots els homes i que l'esforc de restaurar la fraternitatí humana no es inútil. Alhora adverteix que aquesta caritat no s'ha de cercar nornés en les coses grans, ans principalment en les situacions ordináries de la vida. Sofrint mort per tots nosaltres pecadors,(Jn 3, 14-16 i Rm 5, 8-10) ens ensenya amb el seu exemple que també cal portar aquella creu que la carn i el món carreguen a les espatlles dels qui segueixen la pau i la justicia. Constitui't Senyor per la seva resurrecció, Crist, al qual ha estat donada tota puixança en el cel i en la térra,1 (Ac 2, 36 i Mt 28, 18) ja actúa en els cors dels homes per la força del Seu Esperit, no sols desvetllant el desig del segle futur, ans també, pel mateix fet, animant, purificant i enfortint aquells desigs generosos, pel camí dels quals la familia humana s'esforça a fer encara més humana la seva propia vida i a sotmetre tota la térra a la dita finalitat Pero els dons de l'Esperit son diversos: mentre crida algunes persones a donar testimoniatge manifest a favor del desig de la patria celestial i a conservar-lo viu en la familia humana, en crida d'altres a dedicar-se ai servei terrenal dels homes, amb aquesta llur dedicado preparant la materia del Regne del Cel i els allibera tots a fi que, dominat l'amor propi i assumides en la vida humana totes les forçes de la térra, s'acostin al futur en qué la mateixa humanitat esdevindrá sacriñci acceptable a Déu.(Rm 15,16)
El Senyor deixà als seus paga i senyal d'aquesta esperanca i viátic del camí en aquell sagrament de la fe, en el qual els elements de la natura, cultivats pels homes, es converteixen en el Cos i Sang gloriosos, sagrament que es sopar de comunió fraterna i tast del convit celestial.
Pastoral Marista
El Senyor deixà als seus paga i senyal d'aquesta esperanca i viátic del camí en aquell sagrament de la fe, en el qual els elements de la natura, cultivats pels homes, es converteixen en el Cos i Sang gloriosos, sagrament que es sopar de comunió fraterna i tast del convit celestial.
Pastoral Marista
Suscribirse a:
Entradas (Atom)