L'activitat humana perfeccionada en el Misteri Pascual

El Verb de Déu, pel qual ha estat fet l'univers, Ell mateix encarnat i habitant en la terra dels homes, (Jn 1,3 i 14) home perfecte entra en la historia del món, assumint-la i recapítulant-la en Si mateix.(Ef 1,10) Ell ens revela «que Déu es caritat» (Jn 4, 8) i alhora ens ensenya que la llei básica de la perfecció humana i, per tant, de la transformació del món es el manament nou de l'estimació. Confirma, doncs, als qui creuen en la caritat divina, que el camí de l'estimació s'obre a tots els homes i que l'esforc de restaurar la fraternitatí humana no es inútil. Alhora adverteix que aquesta caritat no s'ha de cercar nornés en les coses grans, ans principalment en les situacions ordináries de la vida. Sofrint mort per tots nosaltres pecadors,(Jn 3, 14-16 i Rm 5, 8-10) ens ensenya amb el seu exemple que també cal portar aquella creu que la carn i el món carreguen a les espatlles dels qui segueixen la pau i la justicia. Constitui't Senyor per la seva resurrecció, Crist, al qual ha estat donada tota puixança en el cel i en la térra,1 (Ac 2, 36 i Mt 28, 18) ja actúa en els cors dels homes per la força del Seu Esperit, no sols desvetllant el desig del segle futur, ans també, pel mateix fet, animant, purificant i enfortint aquells desigs generosos, pel camí dels quals la familia humana s'esforça a fer encara més humana la seva propia vida i a sotmetre tota la térra a la dita finalitat Pero els dons de l'Esperit son diversos: mentre crida algunes persones a donar testimoniatge manifest a favor del desig de la patria celestial i a conservar-lo viu en la familia humana, en crida d'altres a dedicar-se ai servei terrenal dels homes, amb aquesta llur dedicado preparant la materia del Regne del Cel i els allibera tots a fi que, dominat l'amor propi i assumides en la vida humana totes les forçes de la térra, s'acostin al futur en qué la mateixa humanitat esdevindrá sacriñci acceptable a Déu.(Rm 15,16)
El Senyor deixà als seus paga i senyal d'aquesta esperanca i viátic del camí en aquell sagrament de la fe, en el qual els elements de la natura, cultivats pels homes, es converteixen en el Cos i Sang gloriosos, sagrament que es sopar de comunió fraterna i tast del convit celestial.


Pastoral Marista