El Déu de la Vida i de l'Amor: Abbà

Creiem en Déu, per a qui res no es impossible.
El Déu per a qui res no es impossible es el Déu de la vida (la dona sense que la hi demanem) i de l'amor, que es dona per propia iniciativa seva, en el seu Fill Jesús.
Aquest Déu ens fa descobrir la nostra petitesa, les nostres limitacions, el fet de no ser amos d'alló que ées podem estimar: la nostra propia vida i les nostres ganes de viure que no podem satisfer per nosaltres mateixos. Aquest Déu no es un ésser que està enfront nostre observant-nos i controlar-nos, sino el misteri de la vida i de l'existencia, com a estimades per un Amor incondicional, sense límits.
Tots els homes i dones som cridats a esdevenir reveladora del Déu-Amor, Abbà, com Jesús de Natzaret i la seva mare, Maria:

1.  fent realitat en la nostra propia vida el missatge de Jesús;
2. construint la pau per a tothom a casa i en l'ámbit on vivim i treballem;
3. lluitant personalment contra  les temptacions d'enveja,  desamor,...  i  conreant el respecte als altres, t'ajuda mutua, la compassió (= sentir amb l'altre), la generositat, l'alegria, l'esperit de familia,... la gratuitat;
4. lluitant per transformar la realitat, a fi que esdevingui mes justa, solidaria i fraterna;
5. descobrint l'obra salvadora de Déu en nosaltres mateixos, en la nostra familia, en la nostra comunitat i en cada persona (infants, adolescents, joves i adults),
6. contemplant, assaborint i lloant en silenci aquesta acció salvadora de Déu.

 Que, en la nostra manera de fer i parlar, quedi palés que creiem i esperem en:

•     Déu, Pare/Mare de tots i cadascun dels éssers humans.
•     Jesús, Fill de Déu i germà nostre.
•     l'Esperit de Jesús que habita en el mes profund de cada ésser huma;
•     cada dona i cada home, cada infant, adolescent i jove, com a fills de Déu i germans de Jesús i salvats.

De quina manera vivim la nostra opció Cristiana?, Com el complimnet d'uns preceptes o d'unes normes? O com l'expressió d'una Realitat que hem rebut gratuïtament?.

Pastoral Marista