Quan no hi ha res on agafar-se,
no hi ha ningú amb qui plorar,
i quan la por ens torna dèbils
tu m’acarones les llàgrimes.
En el silenci Tu véns i em parles
enmig de l’angoixa, Tu em dónes pau.
Si tot s’acaba, Tu ets principi
i dónes ales al meu cantar.
I EN TU NOMÉS DESCANSO.
TANCANT ELS ULLS
VEIG EL TEU ROSTRE.
TU M’ACOMPANYES DIA A DIA.
EM DÓNES FORÇA.
I quan el temps passi sens treva
sigues Tu l’aigua que em doni pau;
sigues la pedra on descansar
si el cansament em tornar a aturar
no hi ha ningú amb qui plorar,
i quan la por ens torna dèbils
tu m’acarones les llàgrimes.
En el silenci Tu véns i em parles
enmig de l’angoixa, Tu em dónes pau.
Si tot s’acaba, Tu ets principi
i dónes ales al meu cantar.
I EN TU NOMÉS DESCANSO.
TANCANT ELS ULLS
VEIG EL TEU ROSTRE.
TU M’ACOMPANYES DIA A DIA.
EM DÓNES FORÇA.
I quan el temps passi sens treva
sigues Tu l’aigua que em doni pau;
sigues la pedra on descansar
si el cansament em tornar a aturar
No hay comentarios:
Publicar un comentario