Vinga
donar tombs. La sensació de malestar no marxa. Hi ha quelcom que t'impedeix la
serenitat que et manca. Però, què et passa? Ho saps tu? Doncs menys ho sé jo!
I si
fos que tens un bloqueig interior? Un cor bloquejat per l'acumulació del jo
insostenible. Tot el dia, tota la nit... jo, a mi, amb mi, per mi, sense mi, en
contra meu,... la meva carrera, els meus amics, la meva parella, la meva
opinió... jo + jo = JO.
Tanta
possessió del jo impedeix i bloqueja la relació. El canal està obturat, ni
deixa entrar ni deixa sortir. El malestar és un avis del servidor: impossible
tota connexió, els noms no responen, hi ha una avaria en el sistema. S'ha
bloquejat la comunicació. “Consulti al seu proveïdor urgentment”.
Has
enviat un sos a Aquell que saps habita en el fons del fons. Et respon, molta
atenció, que comença a marcar: “Qui busqui de conservar la vida la perdrà, però
el que la perdi la conservarà”. (Lluc 17,33).
Oblidat
de tu, obre't als altres, escolta les persones, fixa't en el que viuen,
estigues atent a llurs problemes, situa't en el seu lloc, estima des de ells,
fes que creixin dintre teu, espera, confia, sigues pacient, surt, ves, parla,
mira de trobar solucions, dona la ma... i poc a poc t'aniràs desbloquejant, et
sentiràs viu, el jo anirà perdent punts, i fins et començaràs a sentir més
lliure, et retrobaràs en ells.
Senyor
tingues cura de mi, que jo la tindré dels altres
No hay comentarios:
Publicar un comentario