Llegeixo « Màrtirs maristes » en aquest braçalet que porto al canell… i penso que ser marista no és pas fàcil. Es tracta d’una lluita espiritual… una de les més boniques que viurem a les nostres vides. La meva vocació de seguir les petjades de Marcel·lí va començar quan vaig arribar a l’escola Saint Laurent, de Lagny-sur-Marne. Quan vaig llegir les condicions per a treballar-hi em vaig adonar que havia de realitzar el meu somni tot lligant la meva fe amb la meva professió. Des d’aleshores intento de seguir endavant en aquest caminar vocacional. La setmana missionera del CHANGE i les JMJ de Rio m’han facilitat el fer una re-lectura i el trobar respostes a qüestions pregones “Com convertir allò que em motiva en una veritable forma de vida ? Com podria intentar el transformar-ho tot amb senzillesa i amb humilitat ? Malgrat els entrebancs que ens impedeixen, a voltes, de veure-hi clar, que ens fan dubtar o abandonar…” Gràcies als diferents intercanvis, a la pregària (tant important per a mi), a conferències, he pogut trobar respostes : les 3 « S » (Silenci, Servei i « Sororitat »). Són importants per a mi perquè intento posar-les en pràctica a la feina cada dia amb els meus companys i amb els qui no m’hi faig pas gaire. Comprometre’s en les petjades de Marcel·lí vol dir viure cada dia amb l’esperança de marcar la diferència entre els qui ens envolten. Com fer-ho ? Amb bondat, amb el silenci del cor per poder acollir l’altre i acollir Déu ; amb el servei, el do gratuït i per la comunitat. SÍ! És hora d’obrir-se, és hora d’ajudar-nos els uns al tres i avançar plegats. A través de petites coses, podrem canviar les coses i marcar la diferència en l’alegria i en l’esperança!
Caroline Villordin (Lagny-sur-Marne)
No hay comentarios:
Publicar un comentario