Algunes llegendes i supersticions al voltant dels Tigres.

Un desl aspectes fonamentals que tenia la religió hindú antigament era el tigre. Alguns pobles hindús anomenaven al tigre "bestia humana", els dauros l'atribuíen el nom de "bestia superior" i fins i tot, els tunguses de Bihsr no volien ni parlar d'ell degut a la por i el respecte que tenien vers l'animal. Si alguna vegada havien de referir-se a ell, cosa que sempre intentaven evitar,, parlaven en veu baixa, per tal de que "la bestia" no els escoltés i carregués la seva fúria contra ells.
A Sumatra hi havia la creença de que el tigre era la reencarnació de les ànimes dels difunts i que per tant se'ls havia de tractar amb tot el respecte del món.
A causa de que l'esperit de l'humà regna en ell, es donava la creença que el tigre camina amb el cap baix a causa que l'espeerit de l'home li pesa.
També les seves clavícules eren molt buscades ja que es donava la creença que portaven sort a qui les duia a sobre.
Se li treien també els canins i les ungles perquè es diu que qualsevol que porti un d'aquest amulets a sobre i es trobi amb un tigre podrà enfertar-se a un d'aquest sense problemes. Es consideraven autèntics fetitxes.
Es creu també que la deesa Xiva va castigar a l'home pel seu mal comportament amb aquest animal.
Però en la mitología que hi ha al voltant del tigre  igual de dolent era la seva caça com els excesos amb ell. Un sultà de Misore veneraba fins a tal punt aquest animal que hi figurava en tots els seus banderins, segells i armes. Era tal la seva ibsessió que de tant en tant obsequiava al seu millor exemplar amb condemnats vius que llençava desde l'anomenada "Roca del Tigre", ja que deia: " És millor viure dos anys com un tigre que 200 com a xai".

Maria Rodriguez Sanz.