Sembra esperança: Lema Maristes 13/14

Hi ha dies en que sembla impossible que la vida sigui com havíem somiat. Fa mesos que llegeixo en el teu somriure un missatge de tristesa amagat. Els diaris col·leccionen males notícies i al carrer hi ha gent que no aixeca el cap els rics que s’embutxaquen mentre d’altres desesperen, els rius d’indignació van desbordant... Ens cal trobar respostes, una petita escletxa, un brot de Bona Nova i obrir finestres UN TEMPS PER L’ESPERANÇA I CREURE EN LA UTOPIA UNA NOVA MIRADA CAP A L’HORITZO QUE ENS CRIDA TREURE DE DINS A FORA LA LLUM QUE ENCARA ÉS VIVA I FER D’AQUESTA TERRA UN RACÓ DE BONDAT I VIDA ES TEMPS DE SEMBRAR SEMBRA ESPERANÇA... (x2) Els gestos més senzills de cada dia esdevenen noves llavors que germinaran. La vida que es contagia, arrela i es fa més plena, l’Evangeli es fa més viu a les teves mans. Sembradors que no esperen res a canvi un do solidari amb gratuïtat i a poc a poc s’aixeca, constant i sense pressa aquell regne que Jesús havia somiat Ens cal tornar a l’essència, que il•lumina i ens fa créixer, missatges i paraules que ens fan veure-hi clar... En Marcel·lí trobem un clar exemple de bon sembrador esperançat com la bona mare, el seu somni viu arreu del món Com aquell gra petit de mostassa que un home va sembrar Ja ha començat el canvi, des del fons del nostre cor Nova vida naixerà! El lema d’aquest curs 13-14 és “Sembra esperança”. El lema és un instrument educatiu i pastoral que ens ajuda a centrar l’atenció en un tema que volem subratllar de forma especial en totes les activiats que duen a terme. En els temps que vivim i essent conscients de la realitat més propera, el lema SEMBRA ESPERANÇA vol ser un missatge positiu per a les persones. Una resposta a la realitat que viu el nostre entorn més proper, condicionada per la crisi economicosocial i les injustícies que se’n deriven. Una resposta a la necessitat i a la recerca de sentit de la vida amb tots els projectes, conviccions, decisions, creences… La capacitat que tenim les persones per poder aconseguir els somnis que ens proposem malgrat les dificultats. Una resposta per tornar a l’Evangeli genuí i així donar una bona notícia. Una resposta d’amor, justícia i pau a les persones. El fet de contagiar esperança en el nostre entorn pot ser un punt de partida per començar a transmetre positivitat i compromís cap al món, creient que és possible que algun dia les dificultats esdevinguin oportunitats. «Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp.» (Mt 13,24) Sembrarem i no sempre trobarem el fruit que esperem. El més important és l’acció de sembrar gratuïtament i compartir el bo i millor de nosaltres mateixos; per això, hem de tenir cura del nostre interior com si fos un jardí que hem de regar cada dia i del qual hem de treure les males herbes. Si el jardí del nostre cor està a punt, tothom hi tindrà cabuda i cada dia serà més ric i bell. Això ens farà més grans, com l’arbre. Igual que els ocells, les persones trobaran esperança i sentit en nosaltres. I també hem de tenir cura del nostre jardí exterior, hem de sembrar gestos i paraules d’esperança perquè cada dia puguem fer que el nostre entorn sigui un jardí més bo on viure i gaudir de la VIDA. Marcel·lí Champagnat és un clar exemple de sembrador. Ell, amb el seu esforç i amb la seva perseverança, va fer realitat un somni que avui s’estén en diferents llocs i realitats del món. Entorn d’una petita taula, juntament amb els primers germans, van fer comunitat a La Valla i van començar a educar els infants i joves necessitats d’un poblet de la França del segle XIX. La petita llavor que va sembrar va esdevenir una casa més gran amb L’Hermitage. L’arbre ha crescut i avui les seves branques són les diferents comunitats, obres i presències d’arreu del món, on nosaltres ens sentim acollits i part activa del seu projecte esperançador en favor dels més petits i necessitats. Sembrar esperança és ser portadors de l’Evangeli que allibera i mostra horitzons nous de pau i felicitat. Sembrar esperança ens obre al sentit profund d’esperar activament amb un estil utòpic. El cristià, per essència, ESPERA activament un món nou, un temps nou. Jesús ens convida a viure en aquesta clau d’esperança, a fer de la nostra vida un advent constant. És en Maria on trobem l’exemple d’esperança, amb el seu acompanyament silent però constant, amb la seva espera activa. És a través de la seva espiritualitat i manera de ser i fer que descobrim que un altre sistema, una altra societat i un altre món són possibles. Com a seguidors de Jesús, ens sentim responsables de l’esperança, de l’arribada del Regne que avui ja estem construint.