domingo, 29 de septiembre de 2013

El mundo Sobrenatural Maya

Los antiguos mayas creían que Chac, el dios de la lluvia, moraba en los cenotes y todavía hoy es implorado en el Yucatán para implorar el regalo de la lluvia; cenotes que se ha descubierto que servían a los antiguos mayas de reloj de sol y cronómetro sagrado de algunos días concretos por su orientación respecto al sol cenital y su relación con la cosmovisión maya,
En los fondos de los cenotes, se han encontrado repisas naturales con ofrendas de cráneos humanos, piezas de cerámica, craneos de perro, cuchillos de doble filo.... y posiblemente la situación de estos cenotes podría ser importante a la hora de emplazar  y orientar las pirámides cercanas (como la de El Castillo de Chichen Itzà respecto al cenote de Holtún). En la interacción de K'inich Ajaw (el Sol) y las aguas sagradas de Chac, se verificaria la danza de la vida de la que nacían los importantes maizales.
Para los descendientes mayas de la actualidad, los dioses todavía están presentes y Chac, señor de los cenotes y cuevas, es uno de los más importantes. Son concretamente las cuevas las que se consideran una boca, o las fauces de una devoradora deidad telúrica o una de las moradas de Chac. Cada divinidad del complejo panteón maya habita en un estrato diferente de la realidad, acompañados por decenas de dioses, a veces complacientes, a veces fieros, que moran en los 13 mundos sobrenaturales superiores o en los 9 inferiores; aportando visiones y pesadillas, complejos calendarios de fechas agrícolas y rituales de fertilidad y una fuerte ética de como se hacen las cosas.

Cenote y luz cenital

Nacho Padró

WebRep
currentVote
noRating
noWeight

sábado, 28 de septiembre de 2013

Restos de Chamanismo en la Europa Moderna

Durante el año, muchos europeos se transforman en osos, ciervos, y otros animales en un mantenimiento del contacto con la naturaleza. Evocan la muerte, la fertilidad a partir de tradiciones ancestrales que se resisten en desaparecer ya que se entroncan con las cosechas, los solsticios y el temor a la oscuridad invernal, adornados con mitos muy primitivos.
Es en las fiestas cuando se produce el momento mágico, fiestas que aunque cristianas, tuvieron raíces en los rituales paganos primitivos. En estas fiestas, los hombres se disfrazan ocultando su rostro para cruzar la frontera entre los animal y lo humano, lo real y lo espiritual entroncándose en el misterio.



Los más representativos, por su universalidad son los hombres Salvajes (Homme Sauvage francés, Wilder Mann alemán, Uomo Selvaggio italiano, Macidula polonés) medio hombre medio bestia que representa las relaciones entre el mundo rural y la naturaleza de la que depende


Nacho Padró

martes, 24 de septiembre de 2013

Sembra esperança: Lema Maristes 13/14


Hi ha dies en que sembla impossible
que la vida sigui com havíem somiat.
Fa mesos que llegeixo en el teu somriure
un missatge de tristesa amagat.
Els diaris col·leccionen males notícies
i al carrer hi ha gent que no aixeca el cap
els rics que s’embutxaquen mentre d’altres desesperen,
els rius d’indignació van desbordant...
Ens cal trobar respostes, una petita escletxa,
un brot de Bona Nova i obrir finestres

UN TEMPS PER L’ESPERANÇA I CREURE EN LA UTOPIA
UNA NOVA MIRADA CAP A L’HORITZO QUE ENS CRIDA
TREURE DE DINS A FORA LA LLUM QUE ENCARA ÉS VIVA
I FER D’AQUESTA TERRA UN RACÓ DE BONDAT I VIDA
ES TEMPS DE SEMBRAR
SEMBRA ESPERANÇA... (x2)

Els gestos més senzills de cada dia
esdevenen noves llavors que germinaran.
La vida que es contagia, arrela i es fa més plena,
l’Evangeli es fa més viu a les teves mans.

Sembradors que no esperen res a canvi
un do solidari amb gratuïtat
i a poc a poc s’aixeca, constant i sense pressa
aquell regne que Jesús havia somiat

Ens cal tornar a l’essència, que il•lumina i ens fa créixer,
missatges i paraules que ens fan veure-hi clar...

En Marcel·lí trobem un clar exemple de bon sembrador
esperançat com la bona mare, el seu somni viu arreu del món
Com aquell gra petit de mostassa que un home va sembrar
Ja ha començat el canvi, des del fons del nostre cor
Nova vida naixerà!

El lema d’aquest curs 13-14 és “Sembra esperança”. El lema és un instrument educatiu i pastoral que ens ajuda a centrar l’atenció en un tema que volem subratllar de forma especial en totes les activiats que duen a terme.
En els temps que vivim i essent conscients de la realitat més propera, el lema SEMBRA ESPERANÇA vol ser un missatge positiu per a les persones.
  • Una resposta a la realitat que viu el nostre entorn més proper, condicionada per la crisi economicosocial i les injustícies que se’n deriven.
  • Una resposta a la necessitat i a la recerca de sentit de la vida amb tots els projectes, conviccions, decisions, creences… La capacitat que tenim les persones per poder aconseguir els somnis que ens proposem malgrat les dificultats.
  • Una resposta per tornar a l’Evangeli genuí i així donar una bona notícia. Una resposta d’amor, justícia i pau a les persones.
El fet de contagiar esperança en el nostre entorn pot ser un punt de partida per començar a transmetre positivitat i compromís cap al món, creient que és possible que algun dia les dificultats esdevinguin oportunitats.
«Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp.» (Mt 13,24)
Sembrarem i no sempre trobarem el fruit que esperem. El més important és l’acció de sembrar gratuïtament i compartir el bo i millor de nosaltres mateixos; per això, hem de tenir cura del nostre interior com si fos un jardí que hem de regar cada dia i del qual hem de treure les males herbes. Si el jardí del nostre cor està a punt, tothom hi tindrà cabuda i cada dia serà més ric i bell. Això ens farà més grans, com l’arbre. Igual que els ocells, les persones trobaran esperança i sentit en nosaltres. I també hem de tenir cura del nostre jardí exterior, hem de sembrar gestos i paraules d’esperança perquè cada dia puguem fer que el nostre entorn sigui un jardí més bo on viure i gaudir de la VIDA.
Marcel·lí Champagnat és un clar exemple de sembrador. Ell, amb el seu esforç i amb la seva perseverança, va fer realitat un somni que avui s’estén en diferents llocs i realitats del món. Entorn d’una petita taula, juntament amb els primers germans, van fer comunitat a La Valla i van començar a educar els infants i joves necessitats d’un poblet de la França del segle XIX. La petita llavor que va sembrar va esdevenir una casa més gran amb L’Hermitage. L’arbre ha crescut i avui les seves branques són les diferents comunitats, obres i presències d’arreu del món, on nosaltres ens sentim acollits i part activa del seu projecte esperançador en favor dels més petits i necessitats.
Sembrar esperança és ser portadors de l’Evangeli que allibera i mostra horitzons nous de pau i felicitat.
Sembrar esperança ens obre al sentit profund d’esperar activament amb un estil utòpic. El cristià, per essència, ESPERA activament un món nou, un temps nou. Jesús ens convida a viure en aquesta clau d’esperança, a fer de la nostra vida un advent constant. És en Maria on trobem l’exemple d’esperança, amb el seu acompanyament silent però constant, amb la seva espera activa. És a través de la seva espiritualitat i manera de ser i fer que descobrim que un altre sistema, una altra societat i un altre món són possibles.
Com a seguidors de Jesús, ens sentim responsables de l’esperança, de l’arribada del Regne que avui ja estem construint.

Trobada Internacional de Joves Maristes a Rio de Janeiro




Del 17 al 28 de juliol s’ha celebrat a Rio de Janeiro la trobada Internacional de joves maristes i la Jornada Mundial de la Joventut. De la província de L’Hermitage hi han participat deu joves: Caroline Villordin i Guillaume Ximenes (França), Mariliza Kritikou, Iosif Varthalitis i Markos Palamaris (Grècia), Carla Sánchez, Laura Luna, Raül Cabús, Laura Soler i Àngel Domingo (Catalunya). Els han acompanyat els germans Jose Antonio Molina i Ramon Rúbies. La Laura Soler de Rubí ens ha deixat el seu testimoni d’aquesta experiència a Rio:
La Trobada Internacional de Joves Maristes, sota el lema de "CHANGE - Faça a diferença", va ser una experiència única. Ens vam aplegar al voltant de 400 laics i germans provinents d'entorns molt diferents disposats a compartir la nostra realitat. L'objectiu en tots nosaltres, però, és comú: creiem que cada un de nosaltres és imprescindible per fer que el canvi sigui possible.
Personalment, em va sobtar molt el bon ambient que es respirava des d'un inici al col·legi marista São José de Tijuca. Les experiències que anàvem vivint dia a dia feien enfortir els vincles entre nosaltres: compartíem els nostres punts de vista en petits grups, vam visitar diferents obres socials de Río de Janeiro, així com també vam realitzar tallers enfocats a enfortir la nostra identitat marista i, com no, també vam visitar el Crist de Corcovado!
En concret, destaco el missatge del G. Emili Turú cap als joves maristes, un discurs que gira al voltant de la lletra S que em va fer reflexionar bastant. Va parlar de Servei (com a visió de la nostra tasca), Silenci (com a eina de reflexió) i Sororitat (entesa com la germanor necessària per (con)viure).
Aquesta Trobada Internacional va ser el preludi perfecte per a la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), on vam poder veure com la ciutat es guarnia de gala i s'omplia de joves d'arreu del món per a poder escoltar les paraules del nou Papa i comprovar que ell també intenta fer el CHANGE des de la seva realitat.

domingo, 22 de septiembre de 2013

El Hombre y la Culebra

Un hombre, pasando por un monte, encontró una culebra que ciertos pastores habían atado al tronco de un árbol, y, compadeciéndose de ella, la soltó y calentó.
Recobrada su fuerza y libertad, la culebra se volvió contra el hombre y se enroscó fuertemente en su cuello.
El hombre, sorprendido, le dijo:
- ¿Qué haces? ¿Por qué me pagas tan mal?
Y ella respondió:
- No hago sino obedecer las leyes de mi instinto.
Entretanto pasó una raposa, a la que los litigantes eligieron por juez de la contienda.
- Mal podría juzgar - exclamó la zorra -, lo que mis ojos no vieron desde el comienzo. Hay que reconstruir los hechos.
Entonces el hombre ató a la serpiente, y la zorra, después de comprobar lo sucedido, pronunció su fallo.
- Ahora tú - dirigiéndose al hombre, le dijo -: no te dejes llevar por corazonadas, y tú - añadió, dirigiéndose a la serpiente -, si puedes escapar, vete.

Atajar al principio el mal, procura;
si llega a echar raíz, tarde se cura.

domingo, 15 de septiembre de 2013

Lo mas destacado de los 6 primeros meses del pontificado de Francisco I

Roma (CNN Español) – Estos primeros seis meses de pontificado del papa Francisco han dejado a mucha gente sorprendida.

Pocos se esperaban que un papa "venido del fin del mundo" —como él mismo se presentó el día de su entronización el 19 de marzo pasado—, fuera capaz de los cambios en el Vaticano y en la Iglesia que ha realizado en tan poco tiempo.

Eligió un nombre, Francisco, por San Francisco de Asís, que en la Iglesia es un modelo en cuanto del voto de pobreza de sus sacerdotes. Y por eso decidió no vivir en el lujoso y tradicional apartamento papal, sino en Santa Marta, una residencia común, donde viven sacerdotes y prelados que trabajan en el Vaticano.

"Cómo me gustaría una Iglesia pobre para los pobres",  fue la frase con la que abrió su primer encuentro con la prensa de todo el mundo en el Vaticano, poco después de ser elegido.

Luego, nombró una comisión de ocho cardenales de los cinco continentes para que lo asesoren en  los cambios por hacer dentro de la Iglesia católica, impuso reglas severas en cuanto a los abusos sexuales  pepetrados por sacerdotes y en materia de las finanzas del Vaticano inició una reforma del banco vaticano IOR, centro de escándalos en últimos años.

Francisco ha sustituido a algunos cardenales que presidían lugares claves del Vaticano, como el secretario de Estado —que es equiparable a un primer ministro— y nombró a un conocedor de América Latina y de Asia y quien era hasta ahora nuncio en Venezuela, el monseñor Pietro Parolin.

Un actitud diferente

Lo que ha cambiado el modo en que la gente ve al papa argentino, tanto cristianos como no creyentes del mundo entero, es la actitud cotidiana de Francisco, su sencillez para expresarse, su manera afectuosa de abrazar a niños y enfermos, su preocupación por los pobres, los refugiados, los inmigrantes y por la paz.

El papa se ha referido a los conflictos del mundo en numerosas oportunidades. El sábado pasado, en la plaza de San Pedro, fue tal vez la manifestación más importante, en la que el papa y 100.000 fieles hicieron ayuno y oraron por la paz en Siria y Medio Oriente .

A Francisco no le gusta mucho viajar. Pero su primer viaje, al que pidió no ser acompañado por políticos, lo hizo a un lugar simbólico: la isla de Lampedusa, donde llegan los inmigrantes desesperados de Africa y Asia escapando de guerras y hambre.

El segundo viaje lo hizo a Brasil, para la Jornada Mundial de la Juventud en julio, donde lo aclamó una multitud de jóvenes de todo el mundo. Pero en realidad parece que no quiere viajar mucho porque tiene mucho que hacer en Roma.

Cada vez que habla, el papa Francisco  tiene algo importante para decir. Insiste en valores como la solidaridad, la humildad, la simplicidad, el dialogo, la comprensión del otro, el respeto, la paz . Es un papa abierto a discutir con otras religiones e incluso con no creyentes, como ha demostrado en varias oportunidades.

Por eso miles de personas, como no se registraba desde hace años en el Vaticano, asisten a las audiencias públicas de los miércoles o a las bendiciones del domingo en la plaza de San Pedro. La gente se siente comprendida y apoyada, sobre todo en estos momentos en que la crisis económica sigue maltratando a varios países de Europa.

Protestan en Montral contra la prohibición de los símbolos religiosos

El gobierno central canadiense también cuestiona la iniciiativa de Quebec.

Miles de personas protestaron en la ciudad de Montreal, Canadá, contra los planes del gobierno regional de Quebec de prohibir que los empleados públicos porten símbolos religiosos en horas de trabajo.

Muchos de los manifestantes portaban ropas o accesorios que los identificaban con diferentes religiones, al tiempo que cantaban “Quebec no es Francia”, en referencia a una prohibición similar que estableció el gobierno francés dos años atrás.

El gobierno de Quebec asegura que la medida busca crear un mayor sentido de unidad entre los ciudadanos, aunque sus críticos consideran que se violan las libertades religiosas consagradas por las leyes canadienses.

Entre los que cuestionan la iniciativa está el gobierno central canadiense, cuyos voceros han calificado la medida de divisiva.

jueves, 12 de septiembre de 2013

Lema 13-14: Sembra esperança


El lema d’aquest curs 13-14 és “Sembra esperança”. El lema és un instrument educatiu i pastoral que ens ajuda a centrar l’atenció en un tema que volem subratllar de forma especial en totes les activiats que duen a terme.
En els temps que vivim i essent conscients de la realitat més propera, el lema SEMBRA ESPERANÇA vol ser un missatge positiu per a les persones.

 Una resposta a la realitat que viu el nostre entorn més proper, condicionada per la crisi economicosocial i les injustícies que se’n deriven.
  Una resposta a la necessitat i a la recerca de sentit de la vida amb tots els projectes, conviccions, decisions, creences... La capacitat que tenim les persones per poder aconseguir els somnis que ens proposem malgrat les dificultats.
  Una resposta per tornar a l’Evangeli genuí i així donar una bona notícia. Una resposta d’amor, justícia i pau a les persones.

El fet de contagiar esperança en el nostre entorn pot ser un punt de partida per començar a transmetre positivitat i compromís cap al món, creient que és possible que algun dia les dificultats esdevinguin oportunitats
«Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp.» (Mt 13,24)  Sembrarem i no sempre trobarem el fruit que esperem. El més important és l’acció de sembrar gratuïtament i compartir el bo i millor de nosaltres mateixos; per això, hem de tenir cura del nostre interior com si fos un jardí que hem de regar cada dia i del qual hem de treure les males herbes. Si el jardí del nostre cor està a punt, tothom hi tindrà cabuda i cada dia serà més ric i bell. Això ens farà més grans, com l’arbre. Igual que els ocells, les persones trobaran esperança i sentit en nosaltres. I també hem de tenir cura del nostre jardí exterior, hem de sembrar gestos i paraules d’esperança perquè cada dia puguem fer que el nostre entorn sigui un jardí més bo on viure i gaudir de la VIDA.
Marcel·lí Champagnat és un clar exemple de sembrador. Ell, amb el seu esforç i amb la seva perseverança, va fer realitat un somni que avui s’estén en diferents llocs i realitats del món. Entorn d’una petita taula, juntament amb els primers germans, van fer comunitat a La Valla i van començar a educar els infants i joves necessitats d’un poblet de la França del segle XIX. La petita llavor que va sembrar va esdevenir una casa més gran amb L’Hermitage. L’arbre ha crescut i avui les seves branques són les diferents comunitats, obres i presències d’arreu del món, on nosaltres ens sentim acollits i part activa del seu projecte esperançador en favor dels més petits i necessitats. Sembrar esperança és ser portadors de l’Evangeli que allibera i mostra horitzons nous de pau i felicitat.
Sembrar esperança ens obre al sentit profund d’esperar activament amb un estil utòpic. El cristià, per essència, ESPERA activament un món nou, un temps nou. Jesús ens convida a viure en aquesta clau d’esperança, a fer de la nostra vida un advent constant. És en Maria on trobem l’exemple d’esperança, amb el seu acompanyament silent però constant, amb la seva espera activa. És a través de la seva espiritualitat i manera de ser i fer que descobrim que un altre sistema, una altra societat i un altre món són possibles. Com a seguidors de Jesús, ens sentim responsables de l’esperança, de l’arribada del Regne que avui ja estem construint.

Pastoral Marista
page1image28696