És
un Sagrament, signe visible, mitjancant el qual Déu, en Crist, actúa realment
per la fe dels creients que el celebren, és el Sagrament que reviu l'esdeveniment
de la Pentecosta, rebuda i acolliment de l'Esperit del Senyor a les nostres
vides, i que es la confirmació personal d'aquella fe en la qual un dia várem ésser
batejats per la fe dels nostres pares.
No
es de cap de les maneres un ritus mágic que prescindeix de l'opció personal.
La
persona que entra en l'adultesa de la fe pel
Sagrament de la Confirmació, es mogut per un desig que neix d'una mutua
relació entre Déu i l'home. No es una
decisió voluntarista, o no hauria
de ser-ho, com qui s'inscriu a qualsevol tipus d'associació, o simplement per tradi-ció o perqué els altres ho fan, i ja
toca. Aquest desig només pot néixer d'haver experimentat, d'una manera o altra i cadascú al seu nivell, el Déu de Jesucrist
que ens mou a seguir creixent en aquesta fe que es converteix per a nosaltres en estil de viure ésser i actuar.
Es
fruit de la llibertat de qui demana rebre el sagrament, "obligat" només
per la Bona Nova de Jesucrist i per la seva propia conciencia, pero mai pels
pares, l'ambient, la tradició o el qué dirán la resta deis que viuen al meu
voltant.
Suposa
un acte de fe en Jesucrist i el Déu que en Ell es manifesta; una acceptació
joiosa i esperanzada del seu Evangeli, i un voler seguir-lo, convençut que Ell
es Camí, Veritat i Vida. Tot aixó sentint-se membre i germá de tots els
creients en la mateixa fe; estimant aquesta familia que es l'Església.
El
trobament amb el Crist i el seu missatge o, fins i tot, el desig de trobar-lo,
no deixen a la persona igual que com es trobava abans. Jesús, el Crist, no
deixa indiferent: se l'accepta, se'l rebutja o passem d'Ell, pero sempre
exigeix una resposta, una opció personal davant el fet del trobament.
La
celebració del Sagrament de la Conf irmació es com un començament en l'aventura
de viure en cristià, amb Crist i en comunitat de creients. Podríem dir que es
com un llibre, una historia, que no ha fet mes que començar.
El
mateix exemple de Jesús, els 2000 anys d'historia del cristianisme a la
societat actual, ens mostren clarament que el cristià está cridat a viure en
comunitat, juntament amb altres germans en la fe. No es un "franctirador"
ni un "cavaller solitari de novel.les de cavalleria". Tots som Església,
Poblé de Déu, pero aquesta está formada per petites comunitats, vives, actuants
i compromeses.
Pastoral
Marista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario