El Déu i Pare de Jesús.

Jesús ensenya qui és Deu, però es presenta d'una manera molt diferent de com es presentaven els fariseus i els mestes d'Israel. Jesús, amb els seus ensenyaments i els seus fets, revela Déu tal com és. Jesús ensenya als qui l'escoltaven quin era el veritable rostre de Déu, que vol dir com és Déu, i això no només a uns quants, sinó a tots els homes i dones del món.
Jesús ensenya com és Déu a través  la seva vida. El Fill de Déu conèix Déu. El Fill s'ha fet home i ha revelat als homes com és Déu. El coneixement que Jesús té de Déu el porta a viure amb els pobres, sense buscar riqueses ni poder
Els evangelis ensenyen com Jesús passà pel món fent el bé. Jesús no va fer mai res de dolent. Jesús, en tota circumstància, es a inclinar cap a la justicia, la bondat i la misericòrdia.
Jesús es acompanyat normalment de gent pobra i de marginats socials. La gent que va amb Jesús no són els poderosos. Jesús visita als que recollien els impostos, que eran gent molt mal vista en aquells temps. Jesús parla amb les prostitutes, va a casa de pecadors i s'asseu a la seva taula.
Estant a prop dels malalts, dels pobres, de la gent mal vista, dels abandonats, Jesús mostra que l'amor de Déu s'adreça a tots els homes, sobretot als més humils, als més petits i deixats de tothom.
Jesús, amb la seva vida, ensenya que l'amor és la veritable image de Déu. Els homes i dones han estat creats a imatge de Déu. Tots els homes i les dones que estimen presenten la veritable imatge de Déu.
Només descobreixen la imatge de Déu aquells que estimen els pobres i s'esforcen perquè la pobresadexi d'existir, aquells que estimen els oprimits i que treballen perquè es faci justìcia, aquells que perdonen els qui els fan mal i cerquen de fer sempre el bé. NoNmés els qui estimen els altres com al proïsme conèixen Déu.

Jesús parla sovint de Déu i el prega sovint i quan ho fa l'anomena Pare, com quan en parla d'ell. Això no era genshabitual per a la gent del temps de Jesús. Ningú no s'hauria atrevit mai a anomenar Déu com a Pare (Abba). Hauria semblat una falta de respecte, una familiaritat.
Peró Jesús s'hi atreveix ja que dient "Pare", manifesta que no és lluny, sinó a prop, que estima als homes i que en té cura. Anomenar a Déu "Pare", es com dir el que de debó és Déu: un pare que estima i que vol la felicitat dels seus fills, que els ajuda a fer-se grans, a esdevenir homes i dones de debó. I això vol dir també tractar els altres com a germans de debó. Els que ho fan així es comporten veritablement com a fills de Déu i Déu elsa estima com a Pare
En la paràbola del fill pròdig, el fill petit n'ha fet de totes: ha marxat de casa, s'ha malgastat la fortuna, ha hagut d'acabar en la pitjor misèria... I quan abandona casa seva al seu pare li va ssaber molt de greu. Quan el fill petit decideix de tornar, no espera pas ser rebut com a fill, en té prou de poder ser tractar com un criat, no es pensa pas merèixer més, però el pare l'acull com afill de debó, amb els braços oberts i li perdona detot cor el que ha fet i tot el que l'ha fet patir... Per al pare, el fill mai no ha deixat de ser un fill.
Estimar és no tenir en compte els mereixements de ningú i donar-ho tot generosament. Déu estima a tots els homes i dones del món i vol el seu bé, encara que els homes de vegades li girin l'esquena.

Camps i Gasset