ITACA (Vitage a Ítaca).

I
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

(Kavafis - Carles Riba - Lluís Llach)

Cuando salgas en ida hacia Ítaca,
haz votos para que el camino te sea largo,
lleno de aventuras, lleno de conocimientos.
A Lestrigones y a Cíclopes,
al iracundo Poseidón no temas,
a tales seres nunca hallarás en tu camino,
si tu pensamiento permanece elevado, si refinada
emoción roza tu espíritu y tu cuerpo.
A Lestrigones y a Cíclopes,
al salvaje Poseidón no encontrarás,
si no los estibas dentro de tu alma,
si tu alma no los planta ante ti.

Haz votos por que el camino te sea largo.
Que sean numerosas las mañanas estivales
en las que, con qué felicidad, con qué alegría,
arribes a puertos antes nunca vistos.
Que te detengas en bazares fenicios
y que adquieras buenas mercancías,
perlas y corales, ámbares y ébanos,
y sensuales especias diversas,
tan abundantemente como puedas sensuales especias.

A muchas ciudades egipcias irás
a conocer y a aprender de los estudiosos.
Siempre en tu mente tendrás a Ítaca.
Tú llegada allí es tu destino.
Pero no apresures por nada tu viaje.
Mejor que dure muchos años
y, a anciano ya, fondees en la isla,
rico de cuanto ganaste en el camino,
sin esperar que Ítaca te enriqueciera.

Ítaca te regalo el hermoso viaje.
Sin ella no habrías salido al camino.
Mas no tiene ya nada que ofrecerte.

Y, aunque humilde la encuentres, Ítaca no te engaño.
Así, tan sabio como te has vuelto, con tanta experiencia,
ahora comprenderás qué significan las Ítacas.