JESÚS I LA SAMARITANA

El quart diumenge de Quaresma, ens portava l’evangeli de la samaritana. En aquesta trobada entre Jesús i aquesta dona destaquem aquest fragment:

13 Jesús li respongué: --Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. 14 Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna.

15 Li diu la dona: --Senyor, dóna’m aigua d’aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar. (Jn 4, 13–15)

        

APROFUNDEIXO

Molts ens considerem cristians, ens agradaria ser-ho de veritat, però a l’hora de viure el que Déu ens demana ens falten ganes, il·lusió i voluntat. No ens atrau en aquell moment viure això que entenem que hem de fer. Diríem que no tenim set, necessitem beure de l’aigua que Jesús ens ofereix perquè sentim de debò una autèntica set de Déu.

PREGÀRIA 

Pare, dóna’ns autèntica set per cuidar la nostra vida cristiana.

L’aigua que la vida ens ofereix no ens sadolla, no ens omple, ens deixa buits.

Però l’aigua que ens dóna el teu Fill, Jesús, ens fa venir fam de Tu, fam de viure com autentiques persones, com autèntics cristians, com autèntics fills teus.

Pare, ens fiem de Tu. Amén.

Joan 4,5-42: Un surtidor de agua que salta hasta la vida eterna

Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: "Dóna’m aigua." Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar. Però la dona samaritana preguntà a Jesús: "Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?" Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: "Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: Dóna’m aigua, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva." La dona li diu: "Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva? El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar? ¿Qué potser ets més gran que no pas ell? Jesús li respongué: Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna." Li diu la dona: "Senyor, dóna’m aigua d’aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar." Ell li diu: "Vés a cridar el teu marit i torna." La dona li contesta: "No en tinc, de marit." Li diu Jesús: "Fas bé de dir que no en tens. N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat." La dona li respon: "Senyor, veig que ets un profeta. Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem." Jesús li diu: "Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres sí que adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat." Li diu la dona: "Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot." Jesús li respon: "Sóc jo, el qui et parla." En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent: "Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el  Messies?" La gent va sortir del poble i l’anà a trobar. Mentrestant, els deixebles el pregaven: "Rabí, menja." Però ell els contestà: "Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu." Els deixebles es preguntaven entre ells: "És que algú li ha portat menjar?" Jesús els diu: "El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra. ¿No teniu costum de dir: Quatre mesos més i ja serem a la sega? Doncs bé,  jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! El segador ja cobra el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i sl segador. En aquest cas té raó la dita: Un és el qui sembra i un altre el qui sega. Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball." Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona, que assegurava: "M’ha dit tot el que he fet." Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos días. Per la paraula d’ell mateix encara molt més van creus, i deien a la dona: "Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món."

Déu manté la seva fidelitat amb el poble d’Israel al desert, i li dóna l’aigua que necessita per apaivagar la seva set. Més endavant, donarà al seu fill Jesús l’aigua viva que apaga la set de les necessitats més profundes que habiten en els cors de les persones.

Mateu 17,1-9 : La seva cara es tornà resplendent com el sol

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús: "Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies." Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo." Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: "Aixequeu-vos, no tingueu por." Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: "No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts."

L’experiència del mont Tabor seria com el cel a la terra. Però les necessitem tant. La necessitaven els deixebles de Jesús, que haurien d’arreplegar llum, per quan arribés la nit, que seria ben tancada.

Mateu 4,1-11 : Jesús dejunà quaranta dies i fou temptat

Aleshores l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam. El temptador se li acostà i li digué: "Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans." Però ell li va respondre: "L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu." Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el posa dalt de tot del temple i li diu: "Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres." Jesús li contestà: "També diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu." Després el diable se l’enduu dalt d’una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: "Et donaré tot això si te prosternes i m’adores." Li diu Jesús: "Vés-te’n, Satanàs! Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol." Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i el servien.

Jesús no es deixa seduir pel diable, perquè el seu cor és plenament seduït per Déu. Deixa seduir el teu cor pel missatge de Jesús i així no s’omplirà d’altres déus que et facin ser esclau.

El més important (Mc 9,33-35)

Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:
-Què discutíeu pel camí?
Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir:
-Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots. 

Jo sóc el camí, la veritat i la vida

"Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta. " 

Tomàs li pregunta: "Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?" Jesús li respon: "Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist." Li diu Felip: "Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més." Jesús li respon: "Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare."

Joan 14,1-12 

Una vegada més, Jesús ens diu que Ell és el camí… ¿i tu? ¿quins camins estàs agafant cada dia?, ¿és el camí de Jesús el teu?, ¿ets a prop, lluny…?, ¿quin camí somnies prendre a la teva vida?

JESÚS I ZAQUEU (Lc 19, 1-10)

1 Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. 2 Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. 3 Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d’estatura. 4 Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5 Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: 

--Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva. 

6 Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7 Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: 

--Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador! 

8 Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: 

--Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més. 

9 Jesús li digué: 

--Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham. 10 El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’'havia perdut.