domingo, 10 de mayo de 2015

Trobada jove: Joves de 3r i 4t d'ESO dels Maristes (cor obert), La Salle i Bisbat d'Urgell


Article de Catalunya religió (Glória Barrete)
És el primer any que La Salle, Maristes i el bisbat d'Urgell s'han unit per organitzar una Pasqua conjuntament. L'Alba arriba al Casal La Salle de Sant Gervasi divendres al vespre, just després de les seves classes a la universitat. Han començat les vacances escolars, però al dia següent comença la Pre-Pasqua a Sant Martí Sesgueioles, i cal acabar d'enllestir alguns preparatius. S'hi sumen a l'equip en Miquel, en David, en Javi, en Nacho, el responsable de pastoral de La Salle a Espanya que ha vingut a viure la trobada, i en Joan, que formaran part de l'equip d'intendència de la trobada, junt amb la Noe i alguns germans de La Salle. Arriben a la casa a quarts de dotze. Al dia següent rebran els participants de les Pre-Pasqües de grocs –nens de 3r, 4rt i 5è de primària– de blaus –infants de 6è, 1è i 2n d'ESO que enguany han organitzat La Salle i el bisbat d'Urgell– i els vermells, –de 3r i 4rt d'ESO, que han preparat junts Maristes, La Salle i el bisbat d'Urgell– Tres dies on, a través d'eixos d'animació diferents, es prepararan per viure la Pasqua.
I tu què deixes, marca o petjada? ha estat el lema triat a la Pre-Pasqua dels més grans. Un lema que, a través de testimonis, dinàmiques, rutes, pregàries de bona nit, moments de grups, o moments personals, ha anat interpel·lant els joves participants, potenciant que al final de la trobada ells mateixos poguessin discernir si volen deixar marca o petjada al llarg de la seva vida. Xavier Seva, dels maristes de Badalona, explica que "la marca és allò que d'entrada queda molt bé, que és atractiu", però que també existeix la petjada, "una vivència, un referent, que no queda potser a l'inici i que pot durar un minut o poc temps, però sempre et marca, et queda".
I són aquest tipus de trobades, les Pre-Pasqües, les que poden marcar petjada en els joves que hi participen. Per això enguany La Salle, Maristes i el bisbat d'Urgell s'han unit per organitzar-la conjuntament, per "enriquir-nos i ensenyar als joves altres dinàmiques i altres referents", recorda Ernest Casaponsa, president de Joves La Salle.

Pasqües 2015 del Centre Marista d'eScoltes



Els agrupaments del Centre Marista d'eScoltes han celebrat les diferents trobades de pasqua per branques. Els més petits, els castors i les llúdrigues, a la Koatí, han passat uns dies d'aventura pel món dels contes a Can Bajona. Els llops i les daines, a la Carral han viscut una Baloo inolvidable donant la volta al món. Els ràngers i les guies han celebrat la pasqua rànger a la casa de colònies del Pla del Bosc. Els pioners i les caravel·les han celebrat aquests dies de pasqua en dos rutes, Montsec i Camí de Ronda. I els més grans, els ròvers, han compartit la seva pasqua a Montserrat. Tots els escoltes han visctu amb intensitat aquests dies tot compartint amb companys i companyes de la resta d'agrupament. Agraïts de la tasca dels monitors i monitores que els han acompanyat en aquestes experiències de trobada.
Riu amunt!
Tant com puc!
Sempre a punt!
Servim!



Ressons de la pasqua de les Avellanes 2015: Amb Crist cap a les perifèries


L'experiència de la Pasqua enguany per mi ha estat com tornar a viure-la per primera vegada. 
He tingut la sort de compartir-la amb els primers nens que vaig tenir de monitora i l'he viscut al màxim. 
M'agrada poder portar al meu entorn la llum del Crist ressussitat, i engrescar als que m'envolten a apropar-nos a les perifèries, allà on trobem Jesús, allà on ens porta el cor.
Viure la Pasqua amb desenes de joves d'esperit que tenen els mateixos desitjos i propòsits que tu, fa que segueixi somiant amb la utopia i caminant cap a un nou món possible.
"Per educar cal estimar"
Maria Salas



Un trajecte de quatre dies, compartit amb persones que pugen a diferents parades, totes en una mateixa línia que comporta un mateix destí, obrir portes per poder arribar a les perifèries del nostre món. 
En aquesta vivència de comunitat humanitzada, se’m fa més fàcil atrevir-me a trencar les barreres que m’excusen i que m’impedeixen sortir de la meva zona de confort. A fer un pas, i comprometrem a portar la seva resurrecció, que es fa present en mi, allà on faci falta, sense privar a ningú del regal meravellós de la vida. 
Sílvia Gómez 


Aquesta primera Pasqua ha sigut una experiència que m’ha marcat i ha fet que em replantegi canvis, i canvi una mica “els meus defectes”, tot i que és una feina costosa, i els canvis seran poc a poc, crec que podré aconseguir-ho. Encara que he de dir que sóc persona i hi ha algunes coses que em poden costar i molt. Perifèries que costaran d’arribar i no només d’arribar sinó  de mantenir-me allà i no allunyar-me. Crec que durant el meu camí personal hi haurà moments de tot, on arribaré, em mantindré i m’allunyaré. Però com sóc persona, i no perfecte, dels erros aprendré. I sempre quan em senti perdut o allunyat intentaré retornar als moments viscuts de la Pasqua i em preguntaré dins meu; Què faria ell? I no només Crist, sinó ell ressuscitat en els altres, en gent concreta que m’aporta molt positivament i aporta molt als altres. Sé que tinc tota la meva vida per endavant, però ara és el moment, ara és quan em començo a formar com a persona i començo a formar la meva personalitat, el meu temperament, els meus pensaments i els meus sentiments vers a mi mateix i vers els altres. Des de la Pasqua fins avui hi hagut moments de tot; moments on he arribat a les meves perifèries, moments on m’he allunyat i sincerament em fa molta ràbia quan crec que vaig avançant i em trobo amb entrebancs que en la majoria de vegades, em col·loco jo involuntàriament o per simple espontaneïtat. Bé torno a repetir el camí cap a les perifèries és difícil, però sempre has d’estar acompanyat d’algú o d’alguna cosa.
Alejandro de la Rosa  


 


Per mi la Pasqua va ser una nova experiència on vaig tenir la oportunitat de conèixer gent nova, d'interioritzar amb mi mateixa i de desconnectar de la vida quotidiana i reflexionar sobre aquesta. Quatre dies de calma alhora que el companyerisme em feia estar amb l'energia per viure intensament. La Pasqua va estar molt bé, dinàmiques distretes i per reflexionar, animacions molt divertides, petites excursions per les rodialies, cants col·lectius i amb ritme, molt bones experiències i amb moltes ganes de que sigui l'any que ve per repetir!!
Clara Puig

Sempre es diu, i és ben cert, que cada Pasqua és diferent. Una Pasqua on la intenció era viure-la des de la llunyania i la tranquil·litat ha esdevingut de les més colpidores. La celebració de dijous ja deixava entreveure la tendresa que existeix en el servei i l’entrega. Per a mi, des de rentar-se els peus fins al moment de gràcies i enviament del diumenge, allò que he sentit més present ha estat l’amor. Un amor que Jesús va fer servir per transmetre el seu missatge. Un amor que ha de ser present a l’hora de posar-nos al servei dels altres. Donar-lo a l’hora d’anar a les perifèries i implicar-nos, però no siguem hipòcrites pensant que som salvadors/es, perquè sovint, quan sortim “cap a fora”, rebem més del que donem. Llavors… Què hi tenim a perdre?
 Aida Encabo



Por segundo año consecutivo, los Jóvenes Maristas en Acción, celebramos junto a nuestros hermanos catalanes  la vivencia de la Pasión y de la Resurrección de Jesús en un clima emocionado ,de reflexión, de espiritualidad y alegría. 
Bajo al lema :"Amb Christ cap á les perifèries",vamos hacia ellas, luchando contra nuestros miedos, dudas y debilidades, en un intento de acercarnos a los demás, aportando un ladrillo pequeñito sobre el edificio de Amor que Jesús, fuente de Esperanza, intuyó, para cambiar la realidad cotidiana que nos rodea.
Markos Palamaris

La Pasqua nos dió la oportunidad de experimentar la tristeza y el dolor de la pasión de nuestro Señor, así como la alegría de su Resurrección, junto con otros jóvenes como una gran compañía . Fue una experiencia muy poderosa, que nos dió el impulso necesario para cambiar el pensamiento, al darnos cuenta que la pasión y resurrección de Cristo están determinados por nuestras acciones en el día a día.
Antonis Dasyras - Ioanna Dasyra

 

Aquest any la Pasqua convidava a anar cap a les perifèries, a sortir de la zona de confort, a "emmerdar-se pels altres" com ens van proposar els Cor Oberts al camí de la creu. Un cop més he viscut la Pasqua des del servei, que per a mi és una zona de confort. Ara, després de la vivència a Les Avellanes,  toca sortir de la zona de confort i "emmerdar-me" portant aquest missatge als entorns més propers comparteixin o no la meva vivència de la fe.
Cristina Capdevila 

  

jueves, 7 de mayo de 2015

Soy Tú


Era un discípulo honesto. Moraba en su corazón el afán de perfeccionamiento. Un anochecer, cuando las chicharras quebraban el silencio de la tarde, acudió a la modesta casita de un yogui y llamó a la puerta.
  --¿Quién es? -preguntó el yogui.
  --Soy yo, respetado maestro. He venido para que me proporciones instrucción espiritual.
  --No estás lo suficientemente maduro -replicó el yogui sin abrir la puerta-. Retírate un año a una cueva y medita. Medita sin descanso.
Luego, regresa y te daré instrucción.   Al principio, el discípulo se desanimó, pero era un verdadero buscador, de esos que no ceden en su empeño y rastrean la verdad aun a riesgo de su vida. Así que obedeció al yogui.
Buscó una cueva en la falda de la montaña y durante un año se sumió en meditación profunda. Aprendió a estar consigo mismo; se ejercitó en el Ser.
  Sobrevinieron las lluvias del monzón. Por ellas supo el discípulo que había transcurrido un año desde que llegara a la cueva. Abandonó la misma y se puso en marcha hacia la casita del maestro. Llamó a la puerta.
  --¿Quién es? -preguntó el yogui.
  --Soy tú -repuso el discípulo.
  --Si es así -dijo el yogui-, entra. No había lugar en esta casa para dos yoes.

martes, 5 de mayo de 2015

PUREZA DE CORAZÓN

  Se trataba de dos ermitaños que vivían en un islote cada uno de ellos. El ermitaño joven se había hecho muy célebre y gozaba de gran reputación, en tanto que el anciano era un desconocido. Un día, el anciano tomó una barca y se desplazó hasta el islote del afamado ermitaño. Le rindió honores y le pidió instrucción espiritual. El joven le entregó un mantra y le facilitó las instrucciones necesarias para la repetición del mismo. Agradecido, el anciano volvió a tomar la barca para dirigirse a su islote, mientras su compañero de búsqueda se sentía muy orgulloso por haber sido reclamado espiritualmente. El anciano se sentía muy feliz con el mantra.
Era una persona sencilla y de corazón puro. Toda su vida no había hecho otra cosa que ser un hombre de buenos sentimientos y ahora, ya en su ancianidad, quería hacer alguna práctica metódica.
  Estaba el joven ermitaño leyendo las escrituras, cuando, a las pocas horas de marcharse, el anciano regresó. Estaba compungido, y dijo:
  --Venerable asceta, resulta que he olvidado las palabras exactas del mantra. Siento ser un pobre ignorante. ¿Puedes indicármelo otra vez?
  El joven miró al anciano con condescendencia y le repitió el mantra.
Lleno de orgullo, se dijo interiormente: “Poco podrá este pobre hombre avanzar por la senda hacia la Realidad si ni siquiera es capaz de retener un mantra”. Pero su sorpresa fue extraordinaria cuando de repente vio que el anciano partía hacia su islote caminando sobre las aguas.


No hay mayor logro que la pureza de corazón. ¿Qué no puede obtenerse con un corazón limpio?