Un
jove inquiet es presentà a un sacerdot i
li digué: -Dóna'm a Déu.
El "mossèn" li deixà anar un sermó,
que el jove escolta amb paciència.
Acabat el sermó, el jove va marxar trist en
busca del bisbe.
-Dóna'm a Déu- li digué plorant al bisbe.
"Sa Excel·lència" li llegí una
pastoral que acabava de publicar al
butlletí de la diòcesi, i el jove escoltà la
pastoral amb gran cortesia,
però al acabar la lectura va marxar angoixat a
veure al Papa a demanar-li
: -Dóna'm a Déu.
Sa " Santedat" es disposà a resumir-li la seva última encíclica, però el jove es posà a plorar sense poder contenir la
seva angoixa.
-Per què plores?- li preguntà el Papa
totalment desconcertat.
-Busco a Déu i només em donen paraules -va dir
el jove quan tot just, començava a recuperar.se.
Aquella nit el sacerdot, el bisbe i el Papa
tingueren el mateix somni.
Somniaren que es morien de set i que algú, tractava
de socorre'ls amb un llarg discurs sobre l'aigua.
Autor: Ángel Sanz Arribas, cmf.
