Los peligros de rezar mal

Ajuda’ns a donar la vida, Senyor

Senyor, dóna’m la valentia d’arriscar la vida per tu, 

la joia desbordant de gastar-me en el teu servei. 

Dóna’m, Senyor, ales per volar 

i peus per caminar al pas dels homes. 

Dóna’m, Senyor, entrega per donar la vida 

des de la vida de cada dia. 

Infon-nos, Senyor, 

el desig de donar-nos i lliurar-nos, 

de deixar la vida en el servei als dèbils. 

Senyor, fes-nos constructors de la teva vida, 

propagadors del teu regne, 

ajuda’ns a posar la tenda enmig dels homes 

per dur-los el tresor del teu amor salvador. 

Fes-nos, Senyor, dòcils al teu Esperit 

per ser conduïts a donar la vida des de la creu, 

des de la vida que brolla 

quan el gra mor al solc.

El Eco de la Vida

Un niño y su padre, estaban caminando en las montañas. De repente, el hijo se cae, se lastima y grita: -¡Hooola! 

Para su sorpresa oye una voz repitiendo en algún lugar de la montaña: ¡Hooola! 

Con curiosidad el niño grita: ¿Quién está ahí?

Recibe una respuesta: ¿Quién está ahí?

Enojado con la respuesta, el niño grita: Cobarde. 

Y recibe de respuesta: Cobarde.

El niño mira a su padre y le pregunta: ¿Qué sucede? 

El padre, sonríe y le dice: Hijo mío, presta atención. 

Y entonces el padre grita a la montaña: Te admiro. 

Y la voz responde: Te admiro. 

De nuevo, el hombre grita: Eres un campeón. 

Y la voz le responde: Eres un campeón. 

El niño estaba asombrado, pero no entendía. 

Luego, el padre le explica: - La gente lo llama eco, pero en realidad es la vida. Te devuelve todo lo que dices o haces. Nuestra vida es simplemente un reflejo de nuestras acciones. Si deseas más amor en el mundo, crea más amor a tu alrededor. Si deseas felicidad, da felicidad a los que te rodean. Si quieres una sonrisa en el alma, da una sonrisa al alma de los que conoces. Esta relación se aplica a todos los aspectos de la vida. La vida te dará de regreso exactamente aquello que tú le has dado. Tu vida no es una coincidencia, es un reflejo de ti, alguien dijo: «Si no te gusta lo que recibes de vuelta, revisa muy bien lo que estás dando...»

Mai és tan fosc, un llargmetratge sobre Arcadi Oliveres.

Mai és tan fosc és un llargmetratge documental de la jove directora novel Erika Sànchez que, al llarg de dos anys, al costat d’un petit equip cinematogràfic, dibuixa un retrat de l’economista i activista Arcadi Oliveres (1945). Dos anys clau en una biografia apassionant: de les lluites estudiantils contra la dictadura de Franco en els 60, passant pels moviments antiglobalització, la creació del Fòrum Social Mundial a Porto Alegre i el moviment dels indignats. Una road movie que conjumina la lluita col·lectiva de la «Spanish Revolution» amb la solitud del camí en el seu particular evangeli contra el capital. Del baluern de les masses d’una societat en l’abisme a la lluita individual d’un home per superar els esculls de la condició humana.

Obrint portes

Obre bé els ulls al que tens al voltant, una nova mirada que canvia el demà, renova els somnis i mou-te per caminar. Obre els sentits i et ressonarà: “Tu ets viu i ets lliure, pots ser un regal per les persones que hi ha al teu costat” Respira fons aquest aire fresc, i sent l’esperit que empenyent-te ben fort et compromet amb els drets del teu germà. Que cada passa és una porta per creuar! OBRINT LES PORTES LA VIDA T’ESPERAPOSA EL COR A CADA INSTANT! OBRE LES PORTESTRENCA BARRERES QUE NO ET DEIXEN CAMINAR Obre bé els ulls al teu interior, busca la flama que crema amb passió, és l’esperança que brolla del teu cor. Obre les portes com Marcel·lí que educa i estima sempre amb un cor nou, en el camí amb els joves i els infants! Obre les portes als petits detalls, als gestos senzills i a la novetat, on sempre Jesús s’hi fa present. Que cada passa és una porta per creuar! Un any més, les quatre províncies maristes d’Espanya –Compostel•la, Ibèrica, L’Hermitage i Mediterrània– ens plantegem un lema comú per treballar durant el curs. Ho fem com un signe més de la unió que hi ha en la missió de totes les nostres obres educatives. Aquest curs el lema triat és «Obrint portes». Us proposem un pòster, una cançó per a Primària i una altra per a Secundària, una presentació i com treballar cadascun d’aquests elements, de manera que ens ajudin a dinamitzar el treball dels centres. Els nostres centres han de tenir aquesta actitud d’obertura i de moviment de què parla el lema, tenir ganes d’anar més enllà, de no quedar-nos on ja som i de travessar les portes que ens apropin més a la realitat, als nens i joves d’avui, i a la societat en què vivim immersos. «Obrint portes» també ens convida a buscar les nostres claus que poden ajudar-nos a seguir aquest procés d’obertura, i a obrir també el nostre cor a l’Evangeli, a la Paraula de Déu que connecta amb la Vida i a l’espiritualitat marista com a forma concreta de plasmar-ho en el nostre dia a dia. Amb això aconseguirem: Mirar la nostra vida per posar-nos en camí. Estar atents a la vida que ens envolta, detectant-hi necessitats en les quals aportar el nostre compromís. Deixar-nos interrogar en la trobada amb les persones que ens envolten. Fer-nos conscients del procés de creixement en què estem immersos nens, joves i adults. Apropar-nos més al missatge de Jesús, deixant que ens guiï en el camí de la vida. El nostre lema és una actitud vital, una manera d’enfrontar-nos al curs i a la vida. Des d’aquesta perspectiva proposem que cadascú es llanci a obrir portes, en la seva vida i la seva persona, i també ens convida a acollir i treballar per allò que trobem un cop hem obert les portes. Ens crida a ser positius: hi ha moltes portes que altres ja han obert, Déu mateix ja ens ha obert la seva porta perquè ens trobem amb Ell, moltes persones del nostre voltant ens estimen i també ens han obert la porta del seu cor… Tot això ens ha de donar força, alegria i valentia per obrir les portes que encara estan tancades. És una actitud de cerca, de seguir avançant i mantenir-se en procés. Cada vegada que obres una porta i hi passes, un nou camí s’obre davant teu amb la possibilitat de seguir descobrint noves portes per obrir. Una obertura a la vocació, a créixer com a persones i cristians. Desperta i necessita, a parts iguals, una inquietud en la persona pel que és nou, pel que hi ha darrere de cada porta, per descobrir les persones, per viure experiències noves, i per ser capaços de descobrir en nosaltres mateixos les claus que ens permetin seguir obrint portes.