La Resurrecció de Jesús.

Per la resurrecció, Jesús accedeix a una vida nova. No és un retorn a la vida anterior, com en el cas de Llàtzer. Jesús ressucita a una vida de beneurança: això vol dir a una vida plena, completament feliç, sense haver de tornar a patir mai més ni haver de tornar a morir mai.
Això és molt difícil de compendre. És un misteri, perquè es lluny de la nostra possibilitat d'entrendre-ho. Només Déu sap com és això i com ho ha fet. Però ell ha promés a tots els homes i dones del món aquesta resurrecció a una vida de felicitat plena al seu costat, com la vida de Jesús.
Quan Jesús morí, fou sepultat, com era costum entre els jueus. Josep d'Arimatea, amic seu, va donar una tomba nova perquè hi posessin el cos de Jesús. També era costum ungir els cadàvers amb olis i perfums,
Això es el que volien fer unes dones que sovint havien acompanyat Jesús durant la seva vida i que l'havien escoltar. Al cap de tres dies de la mort de Jesús anan al sepulcre. Hi havia una gran pedra que el tancava, molt feixuga. Les dones es preguntaven com s'ho farien per a treure-la i poder entrar-hi.
Un cop van arribar, la pedra era a un costat i al damunt hi seia un jove vestit de blanc. Aquest els digué que Jesús ja no eera al sepulcre, perquè havia ressucitat: "No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat; ha ressucitat, no és aquí, mireu, el lloc on el vannposar". (Marc 16,6)
Aleshores les dones anaren corrents a dir-ho als deixebles i dos d'aquests, Pere i Joan, en entrar al sepulcre veieren que era buit.
Els evangelis també descriuen que els deixebles estaven reunits s casa, amb les portes tancades. No sabien què fer després de la mort de Jesús. Tenien por dels jueus.
De sobte veieren que Jesús era enmig d'ells. Ell els mostrà les mans i van veure que hi tenia la senyal dels claus de la creu. Era de debó Jesús, el mateix que ells avien conegut sempre i que avien acompanyat en la seva vida i predicació.
Jesús, en aparèixer-se als seus deixebles, els encomanà na missió, la missió de continuar l'anunci de la Bona Nova arreu del món.
Aquest anunci no s'havia acabat amb la mort en la creu. Jesús tornava a ser enmig dels homes que l'havien acompanyat i els encomanava de continuar predicant l'arribada del Regne de Deu i d'un món nou.
En una altra ocasió, anant de camí cap a Emaús, un poblet de Palestina, uns deuxebles troben a Jesús, però no el conèixen. Estan tristos, perquè Jesús ha mort. Ell, sense dir-los qui és, els explica coses de l'Escriptura i ells estan meravellats de la seva saviesa. A l'hora de sopar, Jesús comparteix amb ells la taula. Quan prega i en la fracció del pa, el reconèixen.
Els evangelis expliquen moltes alts aparicions de Jesús als homes i dones que l'havien conegut: "Després d'això, Jesús es tornà a aparèixer als deixebles vora del llac de Tiberíades... Aquesta fou la tercera vegada que Jesús s'aparegué als deixebles, un cop ressucitar d'entre els morts".(Joan 21, 1-14).
La ressurreció de Jesús va ser un impacte tant fort per als deixebles, que ja no  podien callar. Una nova tan gran com aquella s'havia de comunicar a tots els altres. Així van continuar la missó que Jesús els havia encomanat. Sortiren a predicar la gran notícia que Jesús havia ressucitat i que tenia raó en tot el que havia fet i dit durant la seva vida.
Aleshores els deixebles van entendre de debó tot el que Jesús havia anat dient i els avia ensenyat. Van veure que era de veritat el Fill de Déu. Van veure que no a un fracassat, un il.lús. Van entendreque el Regne de Déu val la pena, que val tant la pena que fins i tot val la pena morir per ell.

Camps i Gasset

Jesús és la resurrecció i la vida.

En alguna ocasió, els evangelis diuen que Jesús va fer tornar vius els morts.L'evangeli de Joan ens parla d'un amic de Jesús, Llàtzer. jesús anà a visitar-lo i trobà les seves germanes que ploraven perquè ja era mort, feia tres dies. Jesús també va plorar, perquè se lestimava molt. Aleshores anà fins el sepulcre i va pregar al Pare del cel. Després, amb un crit, va manar a Llàtzer que sortís. llàtzer va sortir viu de la tomba i va tornar a viure amb les seves germanes a casa seva.
Jesús havia dit a les germanes de Llàtzer: "jo sóc la rsurrecció, qui creu en mi, encara que mori, viurà i tot aquell que viu i creu en mi nomorirà" (Joan 11,25).
Jesús, el Fill de Déu, és la font  de la vida. Desprès d'ell, la mort ja no ha de fer por als homes. esús dóna la vida per sempre.
Però Llàtzer va tornar a morir. Ell havia tornat a la vida que feia abans, un home en el món dels homes i dones a la terra. Per això, com tots els homes i dones, devia morir, també, tot i l'experiència extraordinària dels seu tornar a la vida desprès de la mort.
La vida que Jesús promet és la vida que  no acaba mai i que és la vida  de la completa beneurança.
Però Jesús també es troba davant la mort: és jutjat i condemnat perquè, en tot moment, ha fet el que ha cregut que havia de fer per ser fidel a Déu. Davant la mort, no es fa enrera. Accepta la condemna, tot i que la mort també li fa angoixa. Tota els homes i dones tenim por davant la mort. Jesús, que era un home, també en tenia.
L'Esperit porta Jesús a viure una vida dedicada a la proclamació de la Bona Nova i de l'amor de Déu als homes. En el Baptisme en les aigües del Jordà, l'Esperit confirma aquesta missó de la vida de Jesús.
Jesús mor per fidelitat a aquesta missió. Ell no renega mai de Déu ni del seu missatge de salvació i felicitat per als homes. Per això serà condemnat a mort.
Però un cop mort, els apòstols, els deixebles i els que l'havien seguit i escoltat durant la seva vida experimenten que allò que Jesús anunciava s'ha fet realitat en Jesús mateix.
Jesús havia dit que qui feia la voluntar del Pare tindria vida per sempre: Jesús havia afirmat que l'amor i la vida són més forts que la mort i que la destrucció.
Els apòstols i els primers seguidors de Jesús estaven convençuts que la mort de Jesús no havia desmentir la vida de Jesús. estaven convençuts que Jesús avia superat la mort i que era viu, en una vida de beneurança i de felicitat per sempre.

Camps i Gasset.