Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia.I amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes, pel gorg dels anys que ens correspon de viure.En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca. Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l’aigua de llum que brolli de les pedres d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres. Miquel Martí i Pol, "Solstici" (L'àmbit de tots els àmbits)
No hay comentarios:
Publicar un comentario