Marcel·lí Champagnat va obrir les portes d’una petita caseta a La Valla el 2 de gener de 1817 a dos joves… I gairebé acumulem 200 anys d’història darrere d’aquesta porta oberta.
La valentia de Champagnat en el seu moment ens impulsa com a maristes del segle XXI a viure una actitud d’obertura i acolliment des dels valors de la senzillesa, l’amor a Maria i al treball, la presència amb els nens i joves, sobretot amb els que més ens necessiten tant en les nostres escoles com en la societat.
Nosaltres, com a continuadors avui del somni de Marcel·lí, estem cridats a seguir obrint portes:
- Les portes de la mateixa persona, des de processos d’interioritat.
- Les portes dels que m’envolten i m’acompanyen en aquest curs.
- Les portes de la realitat social, de les persones sense llar, dels immigrants, dels necessitats…
- Les portes de Déu, del seu projecte de felicitat per a nosaltres.
- Les portes de la nova terra a la qual ens convida el XXI Capítol General.
- Les portes de la Nova Aurora a la qual fa referència la Conferència General de 2013.
- També són les portes encallades que ens porten a tancar-nos en nosaltres mateixos, en allò que no ens ajuda a créixer, en l’egoisme, la immaduresa, el tancament…
No hay comentarios:
Publicar un comentario