L’Advent té el seu propi ritme, la seva pròpia història, el seu propi encant.
És el temps de preparar-se. És temps d'anticipar, amb il·lusió, una cosa bona…
És
el temps del desig, de les expectatives, de les promeses que t'omplin
de somnis. És temps de viure a fons i d’assaborir el temps…
Què
bo és tenir motius per a esperar. No passa res si ens falta alguna cosa,
si hi ha ferides, si en algun moment ens costa caminar. En realitat hi
ha etapes en les quals l'important és escoltar i esperar alguna cosa
bona. I creure-la, si qui el que la promet és algú de fiar (Déu ho és).
Arribarà la curació per a les ferides. Arribarà la llum per a
dissipar les ombres. Arribarà la pau a les persones. Arribarà l'amor a
poblar les solituds. Arribarà la paraula a tendir ponts. Arribarà el
descans compartit. Arribaran noves idees, noves cançons, nous projectes.
Arribarà Jesús.
L’Advent és el temps que Déu ens promet que el seu amor no descansa
per cadascun de nosaltres. Un amor que salvarà distàncies infinites. Que
es farà petit per a trobar-nos. Que vindrà a les nostres vides. Que
creurà en cadascun de nosaltres, coneixent la nostra veritat profunda. I
que ens sortirà a l’encontre en camins inesperats.
Pastoral Marista
No hay comentarios:
Publicar un comentario