Cant IV del Nabí de Josep Carner.

Ni el pèlag que s'abissa ni el vent ja no em fan nosa.

Mon seny en la fosca reneix.

Ja só dins una gola més negra, millor closa;

i crec, dins el ventre d'un peix.

S'han esvaït, d'una bocada a l'embranzida,

ma petitesa, mon esglai.

Re no em distreu, dubte no m'heu, desig no em crida:

Déu és el meu únic espai.

Vaig, d'una empenta, sota la rel de les muntanyes

o só llençat, d'un cop rabent,

a l'aigua soma: allí va dibuixant llivanyes

l'estel en l'escata batent.

Déu juga. Déu ens tira lluny i mai no ens llença.

Canto son nom amb veu igual,

orb, doblegat, com esperant amb naixença

dins la cavorca sepulcral.

Al manament de Déu neguí les meves passes.

-- Qui et fos -- vaig dir-li -- inconegut! --

Per'xò sóc en les ones, car elles, jamai lasses,

de fer i refer tenen virtut.

Ell en l'abís de tot sement mon cos embarca

perquè hi reneixi per a Ell.

I jo hi só refiat com Noè en la seva Arca

i Moïsès en el cistell.

Oh lassos peus, oh mes cansades vagaries,

no m'haveu dat sinó dolors.

Sense l'angoixa ni la càrrega dels dies

com el nonat sóc a redós.

I si el meu seny priva de signes il·lusoris,

dins l'ipossible visc ardit.

I un dia, en llur follia, els savis hiperboris

diran que aquest peix no ha existit.

(Nabí)

Abans de tot, hem de saber que aquest poema tracta sobre el mite Bíblic de Jonàs. Jonàs, fuig de Javhé, el seu profeta, que va predicar a Ninvé, i Jonàs s'escapà en una barca de mariners. Aquests el van tirar al mar i se'l va menjar un animal marí.

Res no li fa nosa, i ara què està en un lloc tancat i fosc, el fa pensar. No desitja res, ja que Déu està amb ell.

Va des de l'arrel de les muntanyes, fins al punt més alt.

Déu està en tot moment i fa que tingui esperança.

Diu que no sap qui és Déu; l'única cosa que sap és què està al mar.

En l'abisme, el seu Déu, hi posa una llavor perquè reneixi; ell hi confia.

Està cansat i es queixa de que li fa mal tot el cos, ja que està en una posició com un nadó dins el ventre de la seva mare.

Diu que si pensa en coses il·lusionaries, serà enganyat i potser es pensen que mai ha existit.

Laics maristes

"Somio unes obres maristes on la persona sempre sigui el primer, on la missió compartida sigui tan real que es projecti, es treballi i es decideixi en comú, en corresponsabilitat.

Somio que siguem cada dia més valents i arriscats en l'opció pels més desfavorits. Somio una familia de laics i germans on ens donem suport i ens responsabilitzem, els uns al costat dels altres, en el servei mutu. Una familia on Jesús sigui, de veritat, el centre de la nostra vida". (Laic marista d'Espanya)

Entorn de la Mateixa Taula, pag 107

El Hombre Mecánico

En las imágenes de la película Baraka de Ron Fricke, podemos ver la idea de Gurdjieff sobre el Hombre Mecánico (Ouspensky 1968, cap VI y IX), es decir, aquel que realiza acciones imperceptibles para si mismo de forma automática sin ser consciente de ello. Lo que vulgarmente se dice del que sigue a la masa sin preguntarse a donde va (borreguismo). 

Observamos que la gente no piensa, si o que repite automáticamente pensamientos de otros que se refuerzan con sentimientos de fuerza (sobretodo funciona con el odio)¿

¿Cómo librarse de ello?. El único remedio posible es el uso de la conciencis y de la diferenciación entre lo automático y lo que es realizado de forma consciente, aunque hay que evitar mentirse a uno  mismo al tomar por acciones mecánicas como si fueran actos voluntarios y conscientes.

Nacho Padró

El despertar

Descubrir la esencia de cada uno es algo que gusta a muchos, aunque para conseguirlo hay que desenmascarar la personalidad, que no consiste en quitarse la máscara sino de darse cuenta de su existencia, una experiencia dura y frustante ya que se descubre la mentura existencial que rige nuestra vida al enfrentarla a la muerte, se nos desmorona nuestra construcción de falsos ideales y encima se nos hace consciente el hecho de no haber vivido de verdad sino haber interpretado un rol, para observar al fin que nuestro ritmo mecánico desemboca a un sisentido y absurdo aunque socialmente nos aplaudan y reconozcan.

El percatarse de ello en profundidad provoca el despertar que se nos manifiesta en tres aspectos:

1- impacto emocional

2- fenómenos físicos inusuales (desde lloros injustificados a vivacidad de sueños nocturnos)

3- adopción de decisiones importantes que nos afectan.

Pero como indica Gurfjieff (Ouspensky, 1968, capt VIII): "despertar significa darse cuenta de su propia nulidad, darse cuenta de su propia mecanicidad, completa y absoluta y de su propiamincompetencia", así cuando uno despierta pasa por el horror de descubrir su propia realidad y falsedad.... Cosa que provoca que muchos miren hacia un lado antes que enfrentarse al horror y descenderr a los infiernos, para comenzar el camino iniciático de descubrimiento personal y dejar de estar dormido.

Nacho Padró

A partir de Lluís Serra

Siembra Esperanza, Cambia tu Vida