"L'advent té el seu propi ritme"

L’Advent té el seu propi ritme, la seva pròpia història, el seu propi encant.
És el temps de preparar-se. És temps d'anticipar, amb il·lusió, una cosa bona…
És el temps del desig, de les expectatives, de les promeses que t'omplin de somnis. És temps de viure a fons i d’assaborir el temps…

Què bo és tenir motius per a esperar. No passa res si ens falta alguna cosa, si hi ha ferides, si en algun moment ens costa caminar. En realitat hi ha etapes en les quals l'important és escoltar i esperar alguna cosa bona. I creure-la, si qui el que la promet és algú de fiar (Déu ho és).
Arribarà la curació per a les ferides. Arribarà la llum per a dissipar les ombres. Arribarà la pau a les persones. Arribarà l'amor a poblar les solituds. Arribarà la paraula a tendir ponts. Arribarà el descans compartit. Arribaran noves idees, noves cançons, nous projectes. Arribarà Jesús.
L’Advent és el temps que Déu ens promet que el seu amor no descansa per cadascun de nosaltres. Un amor que salvarà distàncies infinites. Que es farà petit per a trobar-nos. Que vindrà a les nostres vides. Que creurà en cadascun de nosaltres, coneixent la nostra veritat profunda. I que ens sortirà a l’encontre en camins inesperats.

Pastoral Marista

FIRA SOLIDARIA ESO-BTL de Maristes Sants-Les Corts

Vídeo realitzar per alumnes d'ESO i Batxillerat de la nostra escola Maristes Sants-Les Corts per SENSIBILITZAR I MOTIVAR a la participació de la Fira Solidària el proper dissabte, 17 de novembre de 2012 al centre d'Infantil-Primària

Pastoral Marista

PROJECTE KIZITO (RCA)

El curs 201-13 l'escola MARISTES SANTS-LES CORTS volem col·laborar econòmicament amb aquest projecte, pe`ro sobretot, aprofitar-lo per fer-nos més sensibles i conscienciar-nos en la gran força de la SOLIDARITAT per fer un MÓN MILLOR I MÉS JUST!



Pastoral Marista

Dios no tiene «partículas»: El bosón de Higgs y la naturaleza de la Divinidad

La investigación sobre el origen y composición del Universo cambia continuamente y cada vez con teorías más sofisticadas, como acontece con el famoso bosón de Higgs, nombre que éste dio a una partícula subatómica que sospechaba que tenía que existir pero que aún no se ha demostrado con certeza científica su existencia.

El Origen del Universo siempre ha preocupado y maravillado al ser humano, el gran filósofo E. Kant se maravillaba de dos realidades: la conciencia moral del hombre y la maravilla del cielo estrellado. Los astrofísicos idean paradigmas cada vez más complejas para explicar la composición de la materia, una prueba, uno de estos paradigmas es el bosón da Higgs, bautizado sin más fundamento que una ocurrencia como la partícula de Dios, algo imposible porque Dios no tiene masa y por lo tanto no tiene partículas, lo que sería un absurdo panteísmo y tampoco creó el Universo de una materia preexistente que conduce al ateísmo. Siempre que hablamos de Dios utilizamos términos negativos, porque sólo podemos saber lo que no es y todo lo que predicamos de él se basa en la analogía. Dios lo trasciende todo, y lo llena todo y sólo podemos conocer lo que él mismo nos ha revelado, que no es incompatible con la ciencia verdadera porque la razón y la fe se complementan cuando ambas respetan sus campos específicos, pues como decía el gran San Agustín nos enseña cómo se va al Cielo y no como van los cielos.

Desde que Einstein propuso su ecuación sobre la Relatividad los modelos científicos sobre el Universo han cambiado. Para el común de los mortales las nuevas partículas que descubren los astrofísicos son tan incompresibles como los términos de la metafísica de los teólogos. Desde 1911 al 2012 han acaecido sucesos singulares en el estudio de la composición de la estructura interna del átomo, gracias al detector y acelerador de las partículas subatómicas, así han aparecido nuevos y extraños nombre como piones, hiperones y un largo etc., pero sin duda el más famoso es el bosón de Higgs.

Parece ser, según afirmaciones más de los «mass media» que estrictamente científicas, que para el llamado Modelo Estándar 17 , el bosón de Higgs ,del que no se sabe con certeza científica su existencia, es necesario presuponerlo para que el paradigma sea completo, aunque explique muy poco, pues como afirman los científicos más humildes conocemos muy poco de la gran complejidad de la Creación. Bill Bryson, gran investigador y divulgador de las teorías sobre el origen y composición del Universo: «El Modelo Estándar 17 no explica algo tan aparentemente sencillo como por qué cuando se deja un sombrero en una mesa no se eleva flotando hasta el techo». Por su parte, el genetista Francis S. Collins, líder de una década del Proyecto del Genoma Humano y Premio Príncipe de Asturias de Investigación Científica escribe: «Si Dios existe, entonces es sobrenatural. Si es sobrenatural, no esta limitado por las leyes de la naturaleza. Si no esta limitado por las leyes de la Naturaleza, no hay razón para que esté limitado por el tiempo. Si no está limitado por el tiempo, entonces está en el pasado, en el presente y en el futuro». Por lo tanto Dios no ha puesto sólo en movimiento el Universo Material, sino que tiene en interés que en el que la criatura racional que es el ser humano pueda conocerlo y amarlo y así ser feliz, porque Dios es nuestro primer principio y último fin. La única alternativa a Dios es el nihilismo, tal es el drama del humanismo ateo. Sea lo que sea del bosón de Higgs, es cierto que no es la partícula de Dios, porque Él sólo es Espíritu y Amor, es decir Todo. No se puede abusar del nombre de Dios (con mayúscula) vanamente.




FIDEL GARCÍA MARTÍNEZ DOCTOR EN FILOLOGÍA

Per llegir... Bon viure i Bon conviure (Pere Casaldàliga)

 El passat 25 de març va tenir lloc la trobada d'Engunay sota el lema Sumak Kawsay (Bon viure, bon conviure). En Pere Casaldàliga ens va fer arribar aquest missatge mitjançant un vídeo que va ser projectat durant la jornada.
 BON VIURE, BON CONVIURE 
Déu vos guard, gent de la Trobada, gent solidària. Una trobada més, ja són moltes i al cap d’avall, tota la nostra vida hauria de ser trobada, encontre, trobar-nos amb nosaltres mateixos, trobar-nos amb Déu, trobar-nos amb el proïsme, trobar-nos amb la natura.
 Aquest any el tema de l’Agenda Llatinoamericana, el tema de la trobada és molt estimulant enmig d’un món trasbalsat per aquesta crisi fenomenal, que afecta tan especialment a Europa, a la sàvia, a la poderosa, a la històrica Europa. Sentia unes veus noves, molt antigues, però que no les respectava, no les considerava, unes veus plenes de saviesa, plenes d’experiència, plenes de simplicitat, plenes d’esperança. El Sumak  Kawsay, bon viure, bon conviure, la Trobada, el bon conviure, la convivència és el  desafiament mes gran que té la persona humana al món, com persones, com famílies, com ciutats, com països, com continents, com món: la convivència.
 La trobada que feu, que fem avui, és una celebració de la trobada que ens ha de acompanyar durant tot l’any, tota la nostra vida, malgrat la força  del capitalisme egoista, dels programes dels bancs, de l’exclusió programada cada cop més indignant, hi pot haver, hi ha d’haver una convivència humana, pacífica, alegra. Hem de ser llevat d’esperança. Jo repeteixo que ens ho poden prendre tot, menys la fidel  esperança.
 Ara la joventut, sobre tot, ens ha donat un missatge d’ indignació, indignem-nos però al mateix temps cultivem, conreem l’esperança, una indignació no amarga, una indignació militant, lluitadora, constructora, una indignació que s’ha de traduir en gestos diaris, en encontres diaris, en programes diaris. Cada dia ha de ser una nova trobada. Jo us agraeixo de tot cor la vostra solidaritat -gent amiga, gent de casa- la comprensió, la companyia que ens feu fa tants anys i us demano que escampeu aquest sentiment, aquesta passió de trobada, d’encontre, de convivència arreu del món.
 Us vull dir al grup Araguaia i els altres grups de solidaritat, de fe i de justícia, d’ecologia: si el món oficialment parlant va malament, hi ha molt món paral·lel, molta humanitat que camina, que lluita, que espera. No volem ser un món paral·lel, però haurem de ser, i amb  molta freqüència, alternativa a aquest món. No haurem de ser església paral·lela, però haurem de ser, de tant en tant, església que actua paral·lelament per fer sentir de prop, per aproximar-se als crits de les necessitats i de les esperances del món.
 Jo, un bastó, la Paraula de Déu, la vostra companyia i compartint amb tots vosaltres un gran sentiment de compassió de la humanitat que pateix, d’indignació profètica, de convivència amb l’Eucaristia prolongada, diària. Com més som, més podrem donar, com més donem, més rebrem.
 A tots vosaltres, sobre tot aquells que no han pogut participar de la Trobada, potser  fins i tot per raons de malaltia o altres problemes, una forta abraçada des de l’Araguaia.
 La canoa aquesta, que és símbol de la Prelatura, una Prelatura formada per pobles indígenes, per camperols, per nordestins,… diferents tipus de pobles però tots dins de la mateixa canoa, símbol de la Prelatura però, potser, símbol també de tota la humanitat. Tots anem en el mateix barixell, tots tenim el mateix mar, tots tenim la mateixa esperança. Una forta abraçada i la pau subversiva i dolça de l’Evangeli.
Gràcies.

Pastoral Marista

Pregària: "Tu ets present"

TU ETS PRESENT JESUS, TU ETS AQUI AMB TU FEM COMUNIO,  TU ETS EN TOTS, TU ETS AQUI, PRESENT AQUI Jesús, tots t’acollim, present al nostre temps. Hem escoltat la veu que ens fa posar en camí. I vivim al servei dels infants oblidats, al cor de la missió i en comunitat. Tu ets present, Jesús, quan ens comprometem i fem de l’Evangeli la font de relació. Som germans i germanes i venim a pregar: Guarda’ns ben disponibles amb Maria al costat. Ajuda’ns a escoltar paraules fetes carn, invitació a partir per a la Visitació. Volem ser com la Mare, els profetes de l’avui i cantar a plena veu el Senyor dels Vivents. Volem anar, de pressa, allí on cal construir L’Església del Senyor, la llar de comunió. Tu ens vols, convidats, asseguts a la taula, Ben oberts a la vida, per a compartir el pa. Mirant-nos en Maria volem obrir la veu per tal de somiar l’Església del demà. Com va fer Marcel·lí, ens caldrà també avui Caminar plens d’audàcia, ferms en la caritat.
Lletra: F. Maurice Goutagny Música : G. Toni Torrelles Pregària del Fòrum Marista 2012-2013 Escolta-la

Fem vincles. Associació VINCLES

´

Et presentem aquesta inicativa de l'Assocació VINCLES. Una oportunitat per fer concreta la nostra solidaritat amb la gent que ho necessita.
L’ASSOCIACIÓ VINCLES neix amb la voluntat de comunicar, de fer de “pont” – de crear vincles, en definitiva – entre persones que tenen alguna cosa a donar (diners, mobiliari, roba, però també temps, capacitats professionals, …) i referents o professionals que treballen amb persones i col·lectius en risc d’exclusió social.
A VINCLES no gestionem diners, ni material, … simplement mirem de coordinar “oferta i demanda” des d’una plataforma 2.0 com és un blog (tot i que també fent ús del email o del telèfon).
Visita el lloc web

La revista alandar presenta la seva edició en català

La presentació d'alandar a Barcelona es realitzarà amb una taula rodona en què participaran la periodista Eulàlia Tort, l'educador Josep Mª Bové, la teòloga Neus Forcano i la directora de la publicació, Cristina Ruiz

La revista alandar ha iniciat enguany l’edició d’una versió digital en català, que ofereix cada mes alguns dels articles i reportatges d’aquesta publicació d’informació social i religiosa. Alandar, que va néixer fa gairebé trenta anys des d’un plantejament de llibertat i de total independència, dins de l’Esglèsia Catòlica, fa així un pas endavant per ampliar la seva difusió.

Llegiu-ne +
informació: alandar www.alandar.org